Opinió

De reüll

El 0,06%

La crisi del 2008 va ser l’excusa per­fecte per tan­car o per enviar a l’UCI espais d’art con­tem­po­rani dis­se­mi­nats pel ter­ri­tori. Eren en força casos petits cen­tres que fun­ci­o­na­ven amb pres­su­pos­tos ridículs com­pa­rats amb els de qual­se­vol altre equi­pa­ment. És a dir, el tema no eren els diners, sinó el des­in­terès polític per man­te­nir els llocs on es pro­du­eix i es difon la cre­ació actual, espe­ci­al­ment aque­lla allu­nyada de la funció deco­ra­tiva de l’art i cen­trada a fomen­tar l’espe­rit crític de les per­so­nes. De les pèrdues d’espais, encara no ens n’hem recu­pe­rat, per molt que les admi­nis­tra­ci­ons ens hagin vol­gut aixe­car la camisa amb les millo­res del finançament cul­tu­ral. Com em deia fa poc el pre­si­dent de l’Asso­ci­ació Cata­lana de Crítica d’Art (ACCA), Albert Mer­cadé, aquests incre­ments han esqui­vat el sec­tor de les arts visu­als. La mateixa ACCA, la Pla­ta­forma d’Artis­tes (PAAC) i la pla­ta­forma SOS Maris­tany s’han mobi­lit­zat ara per sal­var el cen­tre d’art Maris­tany de Sant Cugat. L’Ajun­ta­ment ha deci­dit tan­car-lo per estal­viar-se els 100.000 euros anu­als que costa el llo­guer de l’edi­fici, una quan­ti­tat que repre­senta el 0,06% del pres­su­post muni­ci­pal. Com a alter­na­ti­ves, pro­posa esquar­te­rar i repar­tir els ser­veis del Maris­tany en altres llocs i més enda­vant cons­truir un edi­fici de nova planta. És clar, el totxo és el mannà!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.