El 0,06%

La crisi del 2008 va ser l’excusa perfecte per tancar o per enviar a l’UCI espais d’art contemporani disseminats pel territori. Eren en força casos petits centres que funcionaven amb pressupostos ridículs comparats amb els de qualsevol altre equipament. És a dir, el tema no eren els diners, sinó el desinterès polític per mantenir els llocs on es produeix i es difon la creació actual, especialment aquella allunyada de la funció decorativa de l’art i centrada a fomentar l’esperit crític de les persones. De les pèrdues d’espais, encara no ens n’hem recuperat, per molt que les administracions ens hagin volgut aixecar la camisa amb les millores del finançament cultural. Com em deia fa poc el president de l’Associació Catalana de Crítica d’Art (ACCA), Albert Mercadé, aquests increments han esquivat el sector de les arts visuals. La mateixa ACCA, la Plataforma d’Artistes (PAAC) i la plataforma SOS Maristany s’han mobilitzat ara per salvar el centre d’art Maristany de Sant Cugat. L’Ajuntament ha decidit tancar-lo per estalviar-se els 100.000 euros anuals que costa el lloguer de l’edifici, una quantitat que representa el 0,06% del pressupost municipal. Com a alternatives, proposa esquarterar i repartir els serveis del Maristany en altres llocs i més endavant construir un edifici de nova planta. És clar, el totxo és el mannà!