Crònica de Barcelona
La mutació dels Reis Catòlics a Jaume I
Barcelona commemora demà els 600 anys de la primera referència escrita d’un gegant municipal amb una trobada de 250 colles
Fa un dia clar i tranquil, hi ha el sol, que fa llum, els convidats van arribant i van omplint tot el Born Centre de Cultura i Memòria de colors i de perfums. Heus aquí Violant d’Hongria agafada de bracet amb Jaume I, els gegants de la ciutat; el gegantó Martí i les Abelles, amb en Clotus i la Melis; l’Emili i la Maria Loreto, i també en Miliu i en Manolito. Hola, Darsius, el pintor; hola, Gebas, la ceramista; hola, Besòs i Maresma, amb la Marta i el ninOt. La senyoreta Marieta de l’ull viu ve amb en Peret el fanaler, i amb una altra Marieta, la de la Font del Cuento, i en Joan el portuguès. Ai, si ens atrapa en Perot Rocaguinarda, al costat de la bugadera d’Horta. Bon dia, al Baró i la Trini, al Treball i la Cultura, i al Lloro del 36. Hi ha l’home que ven Coloms i la Pepa la peixatera, i en Torradet (en patinet?). I a les dotze arribaran la Llibertat i la Pau, i en falten molts, fins a 230 colles geganteres es reuniran demà a l’Arc de Triomf de Barcelona per commemorar els 600 anys de la primera referència escrita d’un gegant municipal a Barcelona. Prèviament a la Trobada Nacional de Gegants, avui encara us diran benvinguts, passeu, passeu, tots aquests gegants barcelonins al Born, els de Santa Maria del Mar, del Casc Antic, de Sant Antoni, de la Pedrera, de Sant Jaume, de Sant Andreu del Palomar, Nou Barris, la Vila de Gràcia, la Barceloneta, Sant Pere de les Puel·les, Sarrià, el Poblenou, el Poble-sec, la Sagrera i molts més. No hi són, és clar, en Mustafà i l’Elisenda, els Gegants del Pi, que s’estan curant de les ferides d’una caiguda per una ventada a Girona.
La jornada de demà començarà a les vuit del matí amb l’arribada de les colles participants als punts corresponents de descàrrega de les figures i la plantada de gegants. A les onze s’iniciaran simultàniament quatre cercaviles i una hora més tard confluiran al passeig de Lluís Companys. Cap a la una tindran lloc els parlaments, el ball dels gegants de l’Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya, el ball dels gegants de la ciutat, el ball final i l’esclat de festa final.
Es tenen notícies de gegants a Barcelona des del segle XV. Queda constància documental que el 1424, en la processó de Corpus, hi havia una representació amb el “rei David ab lo Jiguant”, que es considera el primer gegant de la ciutat. Segons explica l’exposició, el 1568 apareix per primera vegada la geganta en la documentació. Al final del segle XVI la parella desapareix, però el 1601, amb motiu de la canonització de Sant Ramon de Penyafort, torna als carrers. El 1929 l’Ajuntament renova totalment la parella de gegants, que representaran els Reis Catòlics. El 1931 deixen de sortir fins per Corpus de 1939, ja sota la dictadura, i no és fins al 1985 que els gegants de la ciutat són gestionats per la Coordinadora de Geganters de Barcelona, que els dona una nova identitat: Jaume I i Violant d’Hongria. L’actual parella data de 1992.
Els gegants de la basílica de Santa Maria del Mar també daten de 1424 i representen Salomó i la reina de Saba. Els gegants petits del Pi neixen el 1669 per obrir pas als grans. I la més novella de la mostra és la Marta, la geganta de l’Esquerra de l’Eixample, estrenada el 2022, que representa la filla de Joan Clapés, propietari de la taverna del carrer de València amb Casanova.
Com diu la cançó, hi ha lloc per a tots.
