Cordons inútils

No accep­ta­ran ni per acció ni per omissió els vots d’extrema dreta per for­mar una majo­ria d’inves­ti­dura ni de govern. També n’evi­ta­ran la presència a la mesa i en altres ins­ti­tu­ci­ons del Par­la­ment i de la Gene­ra­li­tat. També volen atu­rar les ini­ci­a­ti­ves legis­la­ti­ves que pre­sen­tin. L’estratègia con­junta de Comuns, PSC, ERC, Junts i CUP és, sobre el paper, aïllar la ultra­dreta. A la pràctica, ni l’han aïllada, ni l’aïllen, ni l’aïlla­ran. Fum, fum, fum en el millor dels casos. L’estratègia de sig­nar acords d’aïlla­ment no fa res més que regar i ado­bar, i ajuda a créixer i repro­duir-se. On queda el “pro­hi­bit pro­hi­bir” de l’esquerra? Ha aixe­cat llam­bor­des i hi ha tro­bat recon­for­tants des­pat­xos en els quals aco­mo­dar-se. Com és que de les múlti­ples línies coin­ci­dents que por­ten en pro­grama només sig­nen acords per fer cordó sani­tari a la ultra­dreta? Que no ho saben veure, que el rèdit que genera la sig­na­tura és un aug­ment de la visi­bi­li­tat dels par­tits que volen acor­do­nar? I final­ment, qui els ha ungit a ells del saber i el conei­xe­ment que per­met mar­car què és ultra­dreta i què no ho és? Què és democràtic i què no ho és? És en les parau­les i en els pro­gra­mes on s’han de dic­tar les sentències? No seria pas en els fets? Encara no s’ha esca­nyat prou vega­des una part de l’espècie en els cor­dons amb què volíem atu­rar parau­les i pen­sa­ments que no ens agra­da­ven? No tinc sim­pa­tia per Vox ni per Aliança Cata­lana, però menys per les pro­hi­bi­ci­ons i els cor­dons inútils.