Perucho detallat a Farners
A aquesta àgora internàutica de nom mutant (ahir Twitter, avui Ics, demà potser Xeix) hi va a matar l’estona gent de tota mena. Els que rondinen, els que hi fan safareig, els que et diuen cul d’olla i els que t’aclareixen dubtes demanant-te al final si vols que et facin un dibuix. Tanmateix, diria que hi ha els mateixos percentatges de ximples i de gent interessant que a la vida real. Per això, quan t’hi deixes caure, l’únic que has de fer és passar el personal pel sedàs i anar a asseure’t al banc dels que et poden ensenyar alguna cosa de debò. Des de fa un temps, el farnesenc Pere Torra (@ptorra) t’hi espera en aquell raconet assolellat, explicant mil anècdotes de l’obra d’un escriptor excepcional. En Torra ho sap tot sobre Joan Perucho, un poeta d’avantguarda i novel·lista d’imaginació infinita. Un home que treballava de jutge quan ser-ho no significava res de l’altre món, no pas com avui dia, temps de Marchenas, Llarenas i Lamelas. Perucho anava cada matí al seu despatx de carpetes fent pilars de vuit amb folre, devia avorrir-se com una ostra llegint baralles mundanes i quan arribava a casa seva enlairava el pensament fins a les constel·lacions. Personatges, històries, mites, facècies i prodigis. Realitat i ficció entredites. El món meravellós fent-se quotidià i la quotidianitat fent-se meravella. Contxintxines llunyanes, minotaures georgians (o jordins?), penells monitoris... És molt fàcil bastir un articlet com aquest i fer veure que domines el tema a base de juxtaposar uns quants substantius adjectivats i avall que fa baixada. Pere Torra fa una altra cosa: ell t’agafa cadascun d’aquests ingredients literaris, te’ls passa pel microscopi i els identifica amb la precisió de l’entomòleg. No pas per baixar l’obra arran de terra, sinó perquè la contemplis espurnejant al cel i sàpigues on és l’ossa major. Els seus fils són pura filigrana, delicadeses de puntaire, trenes que fan els boixets sense despenjar-se mai del coixí. Cal una gran perspicàcia i habilitat didàctica per ordenar les paradoxes, equívocs i trampes anacròniques que Perucho enterrava al camp de lectura com mines que exploten perquè en surti confeti. Santa Coloma de Farners, terra de detallistes. Si ja teníem en Ricard Dilmé decorticant Serrallonga i en Pep Solà resseguint Vinyoli, patapam: vet aquí ara un mèdium que ens revela els secrets del gran Perucho!
