Eleccions europees i ampliació

Un cop passades les eleccions catalanes, s’ha posat en marxa la maquinària de les europees del dia 9 de juny. Són unes eleccions importants perquè la composició del Parlament Europeu és fonamental per a l’orientació que tindrà la Comissió Europea. Ja tindrem temps de saber i analitzar quins europarlamentaris tindrem i també la composició de les institucions de la UE, les quals hauran de gestionar reptes importants, entre els quals hi ha la nova ampliació o, el que és el mateix, fins a on vol o pot ampliar-se la UE. Com sabem, avui la UE està composta per 27 estats, deu dels quals provenen de l’antiga URSS, que varen representar per a la UE un increment de població d’un 25% però només d’un 5% pel que fa a l’economia. Actualment s’ha accelerat la idea o la necessitat de gestionar amb més rapidesa possibles noves incorporacions. Ja es parlava de facilitar l’accés als estats sorgits de l’antiga Iugoslàvia, i no es preveien altres ampliacions, però la guerra d’Ucraïna ha alterat la situació. Ara es parla ja de constituir la UE amb 36 estats, 9 més que els actuals. D’una banda els sorgits de l’ex-Iugoslàvia, com Sèrbia, Montenegro, Bòsnia, Kosovo i Macedònia del Nord, excepte Eslovènia i Croàcia que ja en formen part, i també Albània, Ucraïna, Moldàvia i Geòrgia, als quals s’hi podria afegir l’etern aspirant, que és Turquia. La realitat, però, és que per formar part de la UE els estats aspirants han de complir el que es coneix com a cabal comunitari, que consisteix a superar aspectes socials, polítics i econòmics acceptats per tots els membres de la Unió Europea. Podem valorar les circumstàncies socials i polítiques i, amb algun ajust, els estats aspirants podrien enquadrar-se dins la mitjana de la UE, però, ara per ara, el vessant econòmic no es compleix en la majoria. Per posar una dada, la mitjana de renda per càpita de la UE és de 32.440 euros/any i la dels estats aspirants es mou entre 4.000 i 8.000 euros/any. Tot i això, es podria produir una situació semblant a la del 2004, quan es va decidir que la necessitat geopolítica estava per sobre dels paràmetres econòmics i varen entrar els deu estats de l’Europa de l’Est. La Unió Europea haurà de valorar molt bé el cost econòmic i geopolític d’una operació d’aquestes característiques.