L’asfalt i el volcà
A Olot ha nascut un corrent d’oposició ciutadana a l’obertura d’uns carrers i la construcció d’habitatges a la falda del Montsacopa, el volcà més emblemàtic de la capital garrotxina. El PPU del Morrot (aquest és el seu nom oficial) tindrà sens dubte repercussió paisatgística en un indret especialment sensible perquè implica la destrucció d’un espai natural molt valorat que llinda amb el territori protegit del parc de la zona volcànica. Per descomptat, el desenvolupament d’aquest PPU, amb cases de planta i dos pisos, és ben legítima ja que està previst en el pla general (POUM) i, consegüentment, els propietaris dels terrenys estan en el seu dret d’edificar. No obstant, caldria preguntar-se, com a ciutat, si és convenient i necessari fer créixer ara la xarxa urbana precisament en aquest lloc, en un context de sensibilització mediambiental crec que força diferent que el que hi havia dues dècades enrere, quan es va donar llum verda al POUM. En el manifest que aquests dies s’està difonent, s’assenyala el fet que recentment l’Ajuntament ja ha autoritzat un altre pla parcial que permetrà –molt a prop d’aquest indret– la construcció de centenars d’habitatges.
Com que s’ha aprovat de manera inicial per la junta de govern (Junts i ERC) i no pas pel ple, la tramitació del PPU del Morrot està sent discreta, fins al punt que, segons indiquen els que viuen a prop de l’espai afectat, no hi ha hagut reunions amb els veïns prèvies a aquella aprovació. La mobilització s’ha hagut de fer a correcuita per mirar d’evitar l’arribada a una situació de fets consumats en la qual les administracions s’emparen sovint. Els primers quatre dies de campanya es van recollir més de mil signatures de gent de tota la ciutat, entre les quals la d’aquest articulista.
Penso que abans d’enviar les màquines a aquest lloc, i al marge del cas concret que ens ocupa, seria convenient l’obertura d’un debat ciutadà sobre si és imprescindible la destrucció dels espais naturals a base de ciment i formigó, tenint en compte que la qualitat de vida que pugui tenir Olot –i l’atractiu turístic en què tant insisteixen els governants locals– depèn precisament del paisatge que ens envolta. Ens podem permetre fer-lo malbé?
