Opinió

Tribuna

Converses de qualitat

“Entrem en una era en la qual l’evolució dels humans serà una coevolució amb màquines intel·ligents i en la qual la pregunta que haurem d’afrontar serà què vol dir ser humans en un món de màquines intel·ligents.

L’exer­cici més fructuós i natu­ral del nos­tre espe­rit és, al meu parer, la con­versa, va escriure Mon­taigne. Difícil­ment ho diria avui. Actu­al­ment hi ha veus d’alarma que ens aler­ten de la pro­gres­siva subs­ti­tució de les con­ver­ses com a relació pels con­tac­tes com a con­nexió. Ja és un cos­tum adqui­rit res­pon­dre a tru­ca­des a mitja reunió, con­sul­tar el cor­reu a mitja con­versa o subs­ti­tuir les tru­ca­des per mis­sat­ges de veu con­se­cu­tius. Entre altres raons perquè aquests com­por­ta­ments ja no es per­ce­ben com a inter­rup­ci­ons, sinó com a noves con­ne­xi­ons que no adme­ten espera. Ha esde­vin­gut nor­mal i habi­tual tenir con­tac­tes sense que això ens reque­reixi atenció ni presència; i assu­mir com a ine­vi­ta­ble l’ansi­e­tat que ara i sem­pre hi ha coses més interes­sants a què podríem aten­dre o que un con­tacte més esti­mu­lant és pos­si­ble. Al final, l’assumpció implícita és que el que estem vivint no és més que la cons­ta­tació del que ens estem per­dent: sem­pre hi deu haver més vida o més estímul en un altre lloc. Pot­ser per tot ple­gat cada cop costa més sos­te­nir el silenci, poder nar­rar amb sen­tit el que no són més que micro­es­de­ve­ni­ments suc­ces­sius, o afron­tar con­ver­ses difícils.

Avui sen­tim a dir sovint que ens tro­bem en la soci­e­tat de la infor­mació. Però con­ver­sar no és només, ni fona­men­tal­ment, trans­me­tre infor­mació o ges­ti­o­nar-la. Ni una com­petència comu­ni­ca­tiva. Ni una manera de par­lar. Con­ver­sar és trac­tar amb l’altre i cons­truir-hi una relació. Una relació en la qual, en pri­mer lloc, hi som pre­sents, ple­na­ment pre­sents. Con­ver­sar és pro­pi­ciar un pre­sent de qua­li­tat, i no hi ha pre­sents de qua­li­tat sense con­ver­ses de qua­li­tat. Qua­li­tat que no neix dels con­tin­guts sinó de la presència mútua. En la con­versa ens fem pre­sents en el doble sen­tit de l’expressió: hi som ple­na­ment i ens fem mútua­ment el regal de la presència.

Con­ver­sar és reconèixer que les rela­ci­ons són més impor­tants que les coses i els objec­tius. I, per tant, que el que importa és cop­sar què ens estem dient i no tan sols de què estem par­lant. La con­versa remet en dar­rer terme a l’espai inte­rior i íntim –a la font– des d’on es parla, i no a l’agenda de temes a trac­tar. La intenció de la con­versa neix d’aquest espai inte­rior, i no dels objec­tius que ens hem pro­po­sat asso­lir. Per tant, no hi ha con­versa si no par­lem i escol­tem des de la font que ens fa viure, i n’esde­ve­nim vehi­cle. Per això el reque­ri­ment pri­mor­dial per poder con­ver­sar és l’atenció: l’atenció al món intern, al món extern i als altres. I convé tenir pre­sent que l’atenció no és un reque­ri­ment exclu­siu de la con­versa: el pen­sa­ment reque­reix una ment atenta, l’empa­tia i la com­passió reque­rei­xen atenció emo­ci­o­nal, el coratge reque­reix l’atenció de la volun­tat. Con­següent­ment, com més dis­trets i dis­per­sos vis­quem, més pobra serà la nos­tra con­versa. I, per això mateix, més feble el nos­tre pen­sa­ment, més eixorca la nos­tra empa­tia, més fictícia la nos­tra com­passió, i més tou el nos­tre coratge.

Entrem en una era en la qual l’evo­lució dels humans serà una coe­vo­lució amb màqui­nes intel·ligents i en la qual la pre­gunta que hau­rem d’afron­tar serà què vol dir ser humans en un món de màqui­nes intel·ligents. I si, com diu Alfons Cor­ne­lla, el futur de la huma­ni­tat és esde­ve­nir (ple­na­ment) humans, ens caldrà refer el com fer-ho, com pen­sar-ho i com ser-ho, atès que es veu­ran afec­tats tots els camins de la huma­nit­zació; també, per tant, el que reco­nei­xem com a con­versa i què ente­nem per con­ver­sar. Perquè, en con­tra del que se sol dir, les tec­no­lo­gies intel·ligents no són només exten­si­ons de nosal­tres matei­xos (i, per tant, que no es resol res amb anar repe­tint retòrica­ment que tot depèn de com les uti­lit­zem), sinó que nosal­tres també ens con­ver­tim en exten­si­ons seves. I per tant, per cert, convé no con­fon­dre estar a favor de la con­versa amb ser con­trari a la tec­no­lo­gia.

SÍ, hi ha veus d’alarma sobre la deva­lu­ació de la con­versa. Cal escol­tar-les. Però també hi ha explo­ra­ci­ons de camins i mane­res de fer que poden aju­dar-nos a tro­bar noves mane­res de crear espai per a les con­ver­ses, i per a millors con­ver­ses i de més qua­li­tat. Explo­ra­ci­ons que assu­mei­xen que d’una con­versa no en surts amb més infor­mació, sinó que en surts una per­sona dife­rent en la mesura que, sim­ple­ment, el que s’ha esde­vin­gut és una tro­bada entre per­so­nes. Al cap­da­vall, “per començar a tenir millors con­ver­ses el que neces­si­tem és saber què és el que cre­iem”, i no només de què volem par­lar.

A Joan Rigol, in memo­riam.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia