Opinió

El voraviu

Les taules de Moisès

Asens diu que el programa electoral no ho és i les trenca d’entrada

Ni el Hard Rock ni els ànecs de la Ricarda seran ja un problema per als companys de Comuns Sumar i si s’ha d’investir Salvador Illa se l’investirà amb Hard Rock i ampliació de l’aeroport incorporats i amb tot el que faci falta. Les esquerres sempre han tingut un gran fetge i una bona sacada. En una autèntica exhibició de tècnica negociadora, el candidat en les europees Jaume Asens les ha dit de l’alçada d’un campanar com a primera declaració d’intencions. Diu que a la taula no s’hi ha d’anar amb línies vermelles perquè és una mala pràctica. Diu que els programes no es poden convertir en taules de Moisès inamovibles i s’ha mostrat convençut que el seu espai sabrà tenir la flexibilitat necessària. Espera, diu, que els socialistes també ho siguin, de flexibles. Oblida Jaume Asens que els socialistes només s’han assegut a negociar si els era imprescindible per mantenir el poder. Oblida que només han sigut flexibles quan no ser-ho els enviava a l’oposició perquè algú els havia dit “o rom o raca”, en llenguatge de l’àvia Neus. Res en aquesta vida poden ser unes taules de Moisès inamovibles, res. Ni els programes electorals, té raó Asens. Però Moisès va trencar les taules quan es va emprenyar amb el seu poble perquè s’havia posat a adorar el vedell d’or d’Aaron. El candidat de Comuns Sumar en les europees es devia perdre algun dia de catequesi i ha trencat les taules de bon començament i negocia a pit descobert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.