Salvem el Park

Cada setmana podríem dedicar aquesta columna a alertar d’un ús imprudent del patrimoni cultural. Fa set dies, mentre escrivíem sobre el despropòsit d’instal·lar un escenari de concerts de festa major davant de la portalada del monestir de Ripoll , transcendien els desperfectes causats pels preparatius de la desfilada de moda de Louis Vuitton al Park Güell (que es va fer ahir, enmig de fortes protestes ciutadanes): van destrossar un tros de mur de pedra d’una escala. L’Ajuntament es va limitar a dir que la firma de luxe es farà càrrec de la reparació. Vaja, quin detall. Sembla que a Barcelona, amb la seva obsessió per projectar-se al món al preu que sigui, estan tornant, si és que mai no han marxat del tot, els temps en què el llegat historicoartístic servia de plató d’esdeveniments exclusivistes, doblement criticables: d’una banda, perquè posen en perill la conservació dels béns i, de l’altra, perquè privatitzen espais públics. A l’historial de la vergonya hi tenim de tot: des d’uns multimilionaris indis casant-se al MNAC fins al rei dels espanyols fent xerinola amb les elits econòmiques, també al museu de capçalera de l’art català, que per satisfer els capricis d’uns i altres a contracor va haver de tancar les portes als visitants durant un o dos dies, com ara també ho ha estat, de tancat dos dies, el Park Güell. Què serà el següent?