Som massa trempats

Desprès de 5 votacions, tot el dia de debats, la retirada del candidat alternatiu i el bagatge d’haver estat el més votat per la militància, Lluís Llach haurà d’esperar i tornar-ho a provar si vol ser president de la ANC. Segons els estatuts, tenir 47 vots (65,2%) dels 72 que formen el secretariat no és suficient. Se’n necessiten 48 (és a dir, el 66,6%). Som així de trempats! Com diria l’àvia Neus, sovint en fem un gra massa. No parlo de les normes de joc, que les sabem de fa anys. Si són dos terços, són dos terços. Parlo dels 25 que han preferit (amb tot el dret, també) el vot en blanc que el vot a un candidat que sabien molt per sobre de la majoria absoluta. No sé què hi ha al darrere dels 25 vots en blanc, però cadascú que l’ha aguantat sabia que podia ser el que impedís l’elecció. S’hi ensuma molt de tacticisme, no sabem al servei de qui. S’hi respira molt aire de bloqueig, no sabem per a quina finalitat. S’hi veuen pretensions de molt curta volada i s’hi llegeixen lliçons de filibusterisme democràtic. Fa molta pena, ràbia i mala llet que avui Lluís Llach no sigui president de l’ANC bo i l’amplíssima majoria del secretariat que l’hi vol. Aquests 25 secretaris que han blocat l’ANC són massa trempats. Se’m fa molt difícil entendre la fal·lera d’alguns companys de camí per oscar les eines amb què s’han obert els pocs corriols pels quals hem avançat. La sort és que l’activista de Verges ja ha dit que no els hi acabaran així com així!