La responsabilitat dels jugadors

La Federació Espanyola de Futbol ha decidit vetar el partit amistós entre les seleccions catalana i dels Estats Units previst per al 14 d’octubre. Els seus directius han apel·lat a una incompatibilitat –falsa– amb els calendaris de la FIFA.

La notícia ha provocat un profund malestar a Catalunya, perquè sembla respondre exclusivament a una mesquina revenja després de la participació de la selecció catalana de futbol sala al Mundial d’Argentina.

Alguns diaris de Madrid en van parlar molt, òbviament en contra, d’aquella presència, i van exigir a les autoritats esportives espanyoles mesures contundents per evitar-la. No va poder ser i ara la torna és aquesta decisió arbitrària.

Tot esdevé encara més grotesc davant la consideració que aquest partit no deixa de ser un amistós. Com tants altres que se celebren a diversos punts de l’Estat entre seleccions denominades autonòmiques coincidint amb les festes de Nadal.

Les autoritats federatives espanyoles han demostrat un gran zel quan s’ha tractat d’evitar el ple reconeixement internacional de federacions catalanes. Que ara decideixin un veto quan ni tan sols es tracta d’un “conflicte” evidencia de manera més descarnada els greus obstacles que ha d’afrontar l’esport català quan pretén obtenir una projecció externa.

La resposta de la Generalitat ha estat directa. La secretària general de l’Esport, Anna Pruna, ha instat la Federació Catalana de Futbol a disputar el partit sense l’autorització de l’Espanyola. El gest del govern ha estat aquesta vegada a l’alçada d’una decisió que s’ha de considerar una provocació.

Ara, deixa la responsabilitat –i també el risc– exclusivament en mans dels directius de la federació i, sobretot, dels esportistes. Algunes veus reivindiquen que ha arribat el moment que els professionals s’arrisquin “pel seu país”.

Aquest debat és recurrent. Ja n’hi ha que ho han fet i que han aguantat tota mena de pressions i fins i tot de conseqüències que han afectat la seva carrera.

La decisió de jugar contra els Estats Units, si els nord-americans mantenen la intenció de jugar el partit, és ara dels esportistes. Però cal enfortir molt més la xarxa de protecció i complicitats perquè tot el pes no caigui sobre les mateixes espatlles.