La governabilitat de Catalunya
Són vots de càstig els del 12-M o meres transferèn- cies per a la utilitat del vot?
Qui són els catalans? És possible caminar enmig d’una bassa amb un terra desnivellat sense entrebancar-se? És possible la governança enmig d’una diversitat irrefutable i imparable sense retrocedir, anar a la base, i fer una autocrítica política? Calia més estratègia? Es va tirar el dau pensant que el resultat, fos quin fos, seria premiat. Per què ha costat tant recuperar-nos del cop dur i de l’1 d’octubre?
El poder per als que el tenen i amb només els que el tenen: n’han entès ara la lògica? Per qui es vol governar? Per l’arquitectura institucional o per i en societat? Camí cap a un individualisme estructural? Els efectes d’un volcà que comença a entrar en erupció.
És l’actual Moncloa determinada per una única espanyolitat? O està coberta per més d’un relat? Són vots de càstig els que acabem de veure el passat 12-M o meres transferències per a la utilitat del vot per afrontar els problemes socioeconòmics i socioculturals de la Catalunya a definir? Primer cal saber a qui van dirigides les “voluntats” polítiques dels grups amb representació parlamentària. És clar.
Estarem de camí d’unes noves eleccions, en part, perquè no hi ha hagut una resposta a aquells la campanya dels quals ha estat una guerra discursiva contra aquells que consideren “de fora”. Han entrat al Parlament de tots els que vivim a Catalunya, aquesta vegada, amb una forma de calçat. S’ha fet una revisió als científics del segle XIX i s’ha construït un pensament racial catalanitzat. L’esperat xàfec de la nit del 12 de maig passat. I aquells que no han deixat clar qui pot desitjar la independència de Catalunya? Els dos extrems estan per determinar.
Cal inspeccionar amb perspectiva el desnivell de la terra tapada amb una bassa bruta per veure i passar a l’altre extrem del carrer. No disposem d’una màquina del temps al futur, però per evitar caure, podem tornar al segle XIX, netejar l’aigua i començar a analitzar el camí a traçar: el qui, el què i el com del conjunt de la societat catalana. Veurem que l’abast d’aquesta reparació política traspassa les quatre províncies, Madrid i també Brussel·les.