Collboni ministre

L’alcalde Coll­boni infrin­geix les seves pròpies nor­mes cir­cu­lant en bici­cleta per un car­rer on va pro­hi­bir-les fa mesos. Acos­tuma a pas­sar que alguns ges­tors públics se sal­tin les regu­la­ci­ons, sobre­tot en una soci­e­tat com la nos­tra, amb un excés de regla­men­tació. Lleis, nor­mes o orde­nan­ces gene­ra­des, al seu torn, per l’escassa tolerància o cul­tura de la con­vivència, més que per l’inci­visme. Els seus ante­ces­sors soci­a­lis­tes en el càrrec van tre­pit­jar merda amb fal­tes de res­pecte als bar­ce­lo­nins que els van deri­var en pèrdua de cre­di­bi­li­tat. Clos anant en cotxe ofi­cial el lla­vors impor­tant Dia Sense Cot­xes, i Hereu simu­lant el vot en la con­sulta sobre la Dia­go­nal amb un sis­tema telemàtic que no fun­ci­o­nava. Van ser els pri­mers pas­sos per per­dre les alcal­dies. Curi­o­sa­ment, tots dos han acce­dit a minis­te­ris, tot i que de molt diversa manera i per motius interns ben dife­rents. Faria bé Coll­boni de pren­dre’n nota, més i tot quan la seva elecció ve mar­cada pel suport de Comuns i PP, en una ope­ració que s’asso­cia en política –“fer un Coll­boni”– a acce­dir al poder a qual­se­vol preu i amb els vots de qui sigui, i encara que tra­eixi prin­ci­pis o ide­o­lo­gies. Ja li va haver de recor­dar vuit anys abans a Colau que podia fer-ho. Pedro Sánchez, tant donat al risc i les piru­e­tes, no ha explo­rat encara l’opció de “fer Coll­bo­nis” a escala esta­tal –el 155 va ser obra de Rajoy amb suport del PSOE–, però no li donem idees per estal­viar-se l’acord fei­xuc de dur amb l’inde­pen­den­tisme.

De moment, pel pacte d’inves­ti­dura amb l’amnis­tia inclosa ja l’està també pagant Begoña Gómez. El vídeo de Coll­boni per a les xar­xes soci­als és l’exem­ple del culte a la imatge icònica, la sobre­ex­po­sició mediàtica o els minuts, ara ja segons, de glòria dels polítics en cam­pa­nya per­ma­nent i a qual­se­vol preu. Els dife­rents can­di­dats adme­ten aquests dies que tanta cam­pa­nya enca­de­nada els fa estar massa a l’ull de l’huracà. Fins a come­tre erra­des com les de Feijóo amb les nego­ci­a­ci­ons per l’amnis­tia durant la cam­pa­nya gallega, o la moció de cen­sura amb Junts de fa dos dies.