Opinió

Tribuna

Innovació i mètode científic

“Cal tenir 2.000 idees, de les quals obtindrem cent possibilitats de fer prototips. Només cinc seran conceptes viables comercialment. I d’aquests, només un serà un èxit
“Un científic no intenta validar les seves hipòtesis, intenta refutar-les. Innovar exigeix maldar per demostrar que la nostra idea no funciona. Si no ens en sortim, és que tenim alguna cosa extraordinària entre mans

Hi ha la creença generalitzada que innovar és una pràctica difícil i cara. Les empreses han d’arriscar-se, invertir grans quantitats de diners i no sempre els resultats de tot aquest esforç són positius. De fet, sembla que de cada deu innovacions llançades al mercat, nou fracassen. D’altra banda, és evident que les empreses necessiten, poc o molt, innovar. Sense innovació no hi ha futur, es diu. Si una organització es limita a intentar replicar els èxits del passat, ja ha begut oli. Vivim en un món on la renovació i el canvi són cada cop més necessaris. Cal espavilar-se, cal moure’s més ràpid que els competidors i cal fer coses originals, impactants i que resolguin problemes o que, d’alguna manera, ens facin més feliços. Cal innovar, doncs. Però moltes empreses no saben encara gaire bé com funciona la innovació. És qüestió de tenir idees? En part sí, però això no és, ni de bon tros, suficient. Innovar està indefectiblement lligat a la tecnologia? En força casos sí, però en molts altres no hi ha cap vincle directe. De què depenen, doncs, la ciència i l’art de la innovació? Quins poden ser alguns dels seus secrets?

Innovar comença amb la curiositat. Les ganes de canviar o millorar alguna cosa que ja existeix. Per tant, cal desenvolupar habilitats d’observació. Saber mirar d’una manera diferent allò que tothom veu a simple vista. Cal tenir grans habilitats empàtiques per posar-nos en les sabates dels nostres usuaris i comprendre el seu punt de vista sobre productes, serveis o processos. Tot això cal fer-ho amb molta humilitat, amb ganes d’aprendre i de no donar res per descomptat.

A continuació cal generar idees. Moltes idees. Milers d’idees. Creure que la primera cosa que ens passa pel cap ja és una gran idea és el que fa fracassar la innovació dia sí dia també. La qualitat depèn de la quantitat. Cal tenir dues mil idees, de les quals obtindrem cent possibilitats de fer prototips més o menys decents. D’aquests, només cinc seran conceptes viables comercialment. I d’aquests cinc només un serà un èxit. Així de complicat és innovar. No depèn tant del talent sinó del mètode. De provar coses, equivocar-se i tornar a començar. Les grans firmes innovadores dominen com ningú l’art de prototipar, testejar i iterar fins a trobar allò que estan buscant.

Per tant, la innovació beu cada cop més del mètode científic. No es tracta d’una pràctica ocasional, atiada per la inspiració momentània només a l’abast d’éssers especials i dotats d’un talent meravellós. No, la innovació és sobretot mètode, resiliència, capacitat de treball i col·laboració en equip.

Un científic no intenta validar les seves hipòtesis. Al contrari, intenta refutar-les. Si ens obsessionem a demostrar que una idea és bona, acabarem fent tot tipus de trampes per tal d’aconseguir-ho. Innovar funciona a l’inrevés: cal maldar per demostrar que la nostra idea no funciona. Si no ho aconseguim, aleshores sabrem realment que tenim alguna cosa extraordinària entre mans. Per tal de poder fer-ho, ens hem d’equivocar moltes vegades. L’error és clau en qualsevol procés d’invenció o innovació. Només les empreses que aprenen a equivocar-se de forma intel·ligent acaben dominant la innovació.

No serveix de res fer una pluja d’idees d’una hora i que algú tingui una idea brillant. Els cementiris empresarials són plens de firmes que van confiar massa en una idea aparentment bona que no va ser prou treballada ni contrastada. La vanitat ens perd. Cap científic seriós pretendria enunciar una llei o una teoria després de pocs dies de treball.

Però encara hi ha més: innovar és una tasca que, preferentment, cal desenvolupar en equip. Amb gent diferent, complementària i diversa però que s’escolta i integra les seves discrepàncies. Amb persones que saben desafiar els convencionalismes i pensar de manera transgressora i provocadora. Per tant, les empreses han de saber crear entorns de confiança psicològica on els innovadors puguin equivocar-se, provar coses, experimentar i satisfer la seva curiositat. Això sí, procurant que els experiments siguin barats i no comprometin la salut financera de l’empresa. Experimentar de manera ràpida, interactiva i barata és una de les claus de la innovació.

Per tal de poder fer tot això cal un canvi important a les nostres organitzacions: més temps per pensar, més espais d’experimentació, més diàleg i col·laboració entre departaments i, sobretot, més lideratge innovador.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia