Res de llista unitària

El dijous 16 de maig, avui fa tres set­ma­nes, i tres dies després de saber els resul­tats del 12-M, escri­via que ens mereixíem la repe­tició elec­to­ral i una coa­lició: “Si es vol tenir un govern fort i esta­ble, sor­git d’un con­tun­dent resul­tat elec­to­ral i amb una àmplia par­ti­ci­pació de la ciu­ta­da­nia, el camí és prou sim­ple dins la com­ple­xi­tat. Té dues eta­pes. Hem de tor­nar a anar a elec­ci­ons (pri­mera etapa) i hem d’anar-hi amb una coa­lició elec­to­ral de tot l’inde­pen­den­tisme (segona etapa). Pri­mer s’han de des­car­tar les opci­ons aritmètiques que ha donat el 12-M perquè totes són con­tra­na­tu­rals i només gene­ra­ran més des­a­fecció. En volen dir blo­queig, per fer-nos entrar mala consciència, doncs diguem-ne blo­queig i no hi per­dem més temps. Men­tre es camina cap a una nova con­vo­catòria elec­to­ral, podem apro­fi­tar i podem fer neteja de lide­rat­ges (o no), però peda­lem la segona etapa, que és la cons­trucció d’una gran coa­lició elec­to­ral. Una coa­lició elec­to­ral, sí. Una coa­lició elec­to­ral amb vocació de man­te­nir-se activa fins que s’hagin acon­se­guit els dos objec­tius que cons­ti­tu­ei­xen el mínim comú deno­mi­na­dor dels 700.000 abs­ten­ci­o­nis­tes: inde­pendència i república”. No sé si veuen venir la repe­tició o no, però alguns par­len de la llista unitària. Una llista oca­si­o­nal tor­narà a mal­ba­ra­tar el somni! No és una llista per sor­tir del pas. És la coa­lició per­ma­nent, i dei­xar l’ego (de dreta, cen­tre i esquerra) a casa fins a com­plir l’objec­tiu.