Allà on sojornà Colom

No cal ser gaire observador per veure homes i dones deambulant pels carrers metropolitans mostrant un perfil descurat i vulnerable. A la nit, en un obscur racó, un munt de cartons i algun carret de supermercat curull d’andròmines exhibeixen la magnitud de la tragèdia. El sensellarisme és entre nosaltres.

Els darrers anys, Càritas ha promocionat la Taula Sense Llar per afrontar el tema, fins en les seves pròpies limitacions. Parteix d’un cens orientatiu de la gent que viu i dorm al carrer i anualment en fa recompte. A Barcelona, el 2023, detectà 1.384 persones sense aixopluc (el 2022, eren 1.231) i a Badalona, aquest mateix any, en censà 90, quan abans de la pandèmia eren 39.

Els guarismes van augmentant. Sense comptar els assentaments il·legals, on s’agrupen gent sense habitatge amb un estol de sensepapers que han protagonitzat fets noticiables i, fa poc, un luctuós incendi en una nau industrial abandonada. En una realitat difusa, a Badalona es diu que hi ha detectats nou assentaments, destacant el de l’antic institut de Sant Roc, on s’apleguen unes 200 persones. A més, la crisi econòmica accentua el nombre de famílies al llindar de la pobresa i els desnonaments esdevenen incidents diaris. A Barcelona, s’identifiquen uns 1.900 llançaments anuals i, a Badalona, s’arriba als 800. Les entitats solidàries no donen l’abast, tot i l’activisme dels seus dirigents i un resistent grup que fa bona feina. Però, sempre i arreu, es troba a faltar la sensibilitat municipal.

Ara, les notícies han fet famós el nom de Can Bofi Vell, una vella masia de què fins i tot molts badalonins n’ignoraven l’existència. Erigida en el segle XIV com a casa pairal de la família Busquets, dos segles després fou fortificada per fer front a les incursions pirates. Diu la tradició que albergà Cristòfol Colom quan aquest viatjà a Sant Jeroni de la Murtra per veure els reis Catòlics, quan Ferran hi era reclòs per recuperar-se de l’atemptat sofert a Barcelona. En el segle XVIII, els Busquets es traslladaren a la Ciutat Comtal i la masia funcionà pel sistema de masoveria fins a inicis dels darrers anys setanta. Amb el desenvolupament del polígon Montigalà-Batllòria, el traç dels vials deixà la masia al mig del no-res, on s’abandonà fins a esdevenir un conjunt ruïnós. L’actuació municipal (1980) comportà el reconeixement com a bé cultural d’interès local i un projecte de restauració. Vint anys després, s’habilità dins un projecte d’inserció laboral i, el 2020, fou adequada com a alberg per a gent sense sostre.

Badalona havia de fer front al sensellarisme i l’anterior govern municipal aprovà la compra d’un hotel per convertir-lo en alberg amb capacitat per a 200 persones i acomodà Can Bofi Vell per a 50 places més. Tot en ordre, fins que l’actual govern Albiol rescindí la compra projectada i deixà sense pagar el servei de la cooperativa Suara, que gestionava la masia. De cop, 47 persones que hi eren acollides es trobaren al carrer amb els farcells de la misèria. El consistori, que havia suprimit la conselleria d’Habitatge per crear-ne una contra l’ocupació il·legal, traçava les seves línies vermelles. Potser avui, ni Colom trobaria on sojornar.