Església i política

És possible parlar d’Església i política a les portes del primer quart del segle XXI? Jo crec que sí i, per aquest motiu, vam organitzar una conferència a Olot en la qual vaig presentar algunes de les idees que al llarg de la meva trajectòria vital m’han interessat, tant des de la meva mirada com a capellà com des d’una perspectiva sociològica. En aquesta conferència vaig subratllar la confusió que existeix entre la política que fan els partits (i que sovint n’empobreixen el resultat) amb la política que fan les persones, ja sigui a les associacions de veïns, les entitats socials o culturals o en altres espais cívics. La política entesa com un instrument al servei del bé col·lectiu i que mai hauria de convertir-se en una finalitat en si mateixa. Però quina és la relació entre Església i política? Més enllà del vincle que ens ofereix l’etimologia de la paraula (l’eclèsia era, a la democràcia atenenca, l’assemblea a la qual estaven cridats tots els ciutadans de la polis), l’Església i la política han de treballar per a la construcció d’un món millor, més just i fraternal, i no poden desentendre’s dels nombrosos i profunds problemes que afecten en l’actualitat la nostra societat en particular i el conjunt del planeta. L’Església i la política pateixen una crisi profunda, cosa que els suposa una certa desvinculació i la pèrdua de confiança per part de la població. Tanmateix, l’Església actual compta amb un papa transformador, que pretén impulsar canvis de fons que no sempre són fàcils d’impulsar. Davant d’aquest escenari, no podem perdre l’esperança i el coratge perquè Església i política acompleixin la seva missió, cadascú des del seu àmbit, sense interferències, però amb una ferma voluntat i una convicció compartida.