Demanar hora al metge
Quan sol·licites hora per internet has d’escriure 200 caràcters per dir què et passa
No recordo qui em va comentar, fa anys, que molta gent gran anava al metge a passar l’estona perquè necessitaven que algú els escoltés una mica i fer-la petar amb qui, de passada, el podia ajudar en els seus mals. Llavors eren metges, psicòlegs i el que calgués. Plegats feien una mica de teràpia de grup, i recordo a l’ambulatori que més d’un cop havia sortit algun treballador del CAP a demanar una mica de silenci.
Les últimes vegades que hi he anat, amb tot, sempre veig la sala d’espera força buida. Potser és perquè abans només havies de trucar i et donaven hora. A l’altra banda del telèfon no preguntaven res. Des que els tràmits es fan per internet, tot ha canviat. Per començar has de decidir si vols que et visiti el metge o metgessa o decidir-te per l’infermer o infermera. I si el que realment em passa no requereix els coneixements mèdics del metge i l’infermer m’ho pot resoldre? O si és a l’inrevés? Després em trobo que al web em pregunten per què vull anar-hi. Si no exposo el motiu no em deixa avançar. Allà m’hi penso una estona. Posem pel cas que fa dos dies que tinc mal de cap. Sempre he pensat que és millor anar al gra i fer-ho ras i curt. Escric “mal de cap”. El programa em respon que és massa curt. Necessita més caràcters. Hi dono voltes. Faig una redacció més o menys asèptica del que em passa i quan em dono per satisfeta i premo el botó de demanar hora em diu que m’he excedit en caràcters. Han de ser, com a molt, 200. Com que ja m’he passat una estona intentant explicar què em passa, m’acabo emprenyant i ho arreglo amb un “Tinc molt mal de cap”. Apa.
Finalment sí que em deixa demanar hora. Però comprovo amb desesperació que hi ha més cua per visitar el metge que per veure la Sagrada Família al juliol. Amb tot, aconsegueixo plantar-me a la sala d’espera amb una hora concreta de visita, que no és poc. Amb els dies que han passat, de mal de cap ja no en tinc –potser perquè no he fet cap més tràmit amb ells–, però tant per tant no s’ha de deixar escapar l’ocasió de tenir hora i passar llista amb tots els mals que m’han vingut des que vaig demanar-la. Que ja tenim una edat.
