Som 10 milions
ERC i l’Ebre: idil·li fos
Els republicans van tocar sostre el 2019 i ja no hi han guanyat cap de les últimes quatre cites electorals
Després de la llarga dictadura, la recuperació i l’articulació orgànica d’Esquerra va ser un procés lent a Catalunya, però especialment a les Terres de l’Ebre, on els resultats electorals del partit a les quatre comarques eren minsos: oscil·laven entre els 1.600 vots en les eleccions municipals del 1991 i els 2.800 en les municipals del 1987, sense superar la franja dels 5.000 vots fins als comicis del 1992. Després de la crisi oberta a la Ribera d’Ebre, quan molts càrrecs i militants van passar a Esquerra Catalana, liderats per Joan Sabanza, abans d’incorporar-se a CiU, en les municipals de 1995 ERC va fer un primer salt i va obtenir el doble dels vots aconseguits durant la dècada anterior, uns 4.500. El partit va presentar 20 candidatures i per primera vegada va tenir presència a les quatre comarques, amb 19 regidors, segons es recorda en el llibre coordinat per Sánchez Cervelló Història del republicanisme a les Terres de l’Ebre.
Ben assentat al Montsià, sobretot a Amposta i la Ràpita, no va aconseguir el primer regidor al Baix Ebre fins al 1999, però al tombant de segle la formació, a més d’aglutinar l’independentisme, va tenir habilitat i compromís per a implicar-se en les lluites més sensibles del territori: contra el transvasament, contra el magatzem nuclear a Ascó, contra el projecte Castor, a favor de la vegueria. Les municipals del maig del 2003 suposen ja un segon pas significatiu per a ERC, que va passar de 15 a 65 regidors. A més, en l’àmbit nacional, la formació va apostar pel canvi en integrar el primer dels dos governs tripartits amb el PSC i ICV.
El 2014, ja amb el procés secessionista encès, els republicans es van convertir per primera vegada en la força més votada a les Terres de l’Ebre en unes eleccions europees i van obrir un cicle de preponderància idíl·lica al territori que els portaria a guanyar també eleccions municipals, autonòmiques i estatals. Quan el territori patia un greuge, ERC, amb la canya a punt, era la primera a presentar mocions als ajuntaments i consells comarcals.
En les eleccions europees i municipals del 2019, ERC va tocar sostre, amb més de 30.000 vots a l’Ebre, fins a 220 regidors i majories absolutes en municipis on no havia guanyat mai. En l’últim cicle electoral, però, ERC no ha sabut esprémer el govern de la Generalitat, a través del qual ha desencallat projectes bàsics per a les Terres de l’Ebre com ara la protecció del Delta, i ha tingut una caiguda notòria en favor de Junts, guanyadora de les municipals del 2023 i les autonòmiques del 2024 a les comarques ebrenques, o del PSC, que s’hi va imposar en les generals del 2023 i hi ha guanyat les europees de diumenge. ERC ho atribuïx a la dificultat de reivindicar l’obra de govern en minoria davant l’auge de l’extrema dreta o el valor d’actius i marques més personalistes com ara Pedro Sánchez i Carles Puigdemont. No ha caigut tan baix com en altres territoris, però l’idil·li dels republicans amb l’Ebre s’ha diluït.
