Opinió

Suïcidi. Responsabilitats?

Interferir en una conducta suïcida ni és tan senzill ni tan evident

Fa uns mesos que sen­tim par­lar de la importància de par­lar ober­ta­ment del suïcidi com la millor manera de sen­si­bi­lit­zar i cons­ci­en­ciar la gent sobre aquest pro­blema, alhora que se’n redu­eix l’estigma i fem pas­sos cap a la seva pre­venció. Dar­re­ra­ment, s’ha pre­sen­tat a Figue­res una enti­tat, l’Asso­ci­ació Tra­mun­tana, cre­ada gràcies a la ini­ci­a­tiva d’en Jordi Costa, amb l’objec­tiu prin­ci­pal de donar suport emo­ci­o­nal als super­vi­vents, en tant que per­so­nes que han vis­cut de prop un suïcidi i que, gene­ral­ment, se’n sen­ten res­pon­sa­bles per no haver fet res a temps per evi­tar-ho. La Gene­ra­li­tat té enge­gada una cam­pa­nya de pre­venció de la con­ducta suïcida que porta per títol No el dei­xis caure en el pou del suïcidi. Es tracta, bàsica­ment, de fer que l’entorn tin­gui eines per detec­tar aquest pro­blema i poder dema­nar suport pro­fes­si­o­nal davant cer­tes evidències. “És una causa de mort que podem evi­tar entre tots”, expres­sen, però inter­fe­rir en una con­ducta suïcida ni és tan sen­zill, ni tan evi­dent, ni tan pre­vi­si­ble. Entre aques­tes dues ini­ci­a­ti­ves, detecto una certa con­tra­dicció. Si bé la pri­mera està diri­gida a alleu­jar la càrrega de sen­ti­ment de res­pon­sa­bi­li­tat a la família i a l’entorn imme­diat, després del succés, la segona reque­reix a aques­tes per­so­nes l’esforç de detec­tar a temps els símpto­mes i apren­dre a actuar en con­seqüència, fet que repre­senta esta­blir una vigilància activa per poder fer sal­tar l’alarma davant deter­mi­na­des situ­a­ci­ons. Real­ment som capaços de detec­tar-ho a temps? Sabem com acom­pa­nyar i aju­dar la per­sona sus­cep­ti­ble de desen­vo­lu­par una con­ducta suïcida? Tenim eines que real­ment fun­ci­o­nin per poder actuar en con­seqüència? La rea­li­tat, de fet, és una altra. Davant situ­a­ci­ons d’aquests tipus, el fami­liar encara pateix una manca d’empara impor­tant davant el sis­tema actual, sobre­tot quan el pos­si­ble suïcida és una per­sona adulta i no es troba inca­pa­ci­tada. Final­ment, el que em pre­gunto és: estem enfo­cant bé el tema? Si avui, en el nos­tre país, el suïcidi ha esde­vin­gut una de les cau­ses més ele­va­des de mort entre la població, inclosa la jove, estem fent el que real­ment cor­res­pon? No cal­dria tre­ba­llar en els pro­ble­mes de base? Inter­fe­rir en les cau­ses deto­nants d’aquest incre­ment és el que toca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.