Experiència per no oblidar

Reserves taula per a dos en un restaurant al qual no has anat mai però on algú amb qui comparteixes gustos culinaris t’ha dit que es dina de luxe. La cita és amb una persona amb qui podries doblar l’aposta que passaràs una estona ben agradable. La rebuda i la decoració són exquisides, així que no esperes menys de les viandes. Et fan seure en una taula amb la mida perfecta per a dos comensals i amb unes vistes de postal de poble d’estiueig, així que tot va rodat. O això sembla fins que de cop, un minut després d’haver pres posició a la sala, t’adones que hi ha un element que distorsiona la teva pau emocional: algú ha decidit amenitzar l’estada dels clients amb música ambiental i ha triat una llista infinita de versions instrumentals i orquestrades de clàssics del pop que no hi ha per on agafar-les. Qui hagi pensat que aquests sons relaxen, s’ha cobert de glòria. A més, la música està a tal volum que inconscientment fas un cop d’ull al teu voltant per si has entrat en un restaurant per a sords i un cartell així t’ho indica. Ni una mascletada deu castigar amb tantes ganes els timpans. Penses: què coi, si vull escoltar música trio una discoteca, un bar musical o un concert en directe, no pas un local com aquest. O si no hi ha més remei que mirar d’entendre’ns entre fas i las i res, almenys que sonin les versions originals i no aquest potineig fet amb tan poc gust. Hi ha qui diu que la música ambiental ajuda a crear un clima elegant i relaxant. A mi, més aviat, em genera indigestió. Llegint sobre el tema, descobreixo que existeixen estudis que han determinat que hi ha tipus de música idonis en funció del menjar: rock per al menjar hindú, música clàssica per a l’italià, pop per al menjar xinès i jazz per a sushi i thai. El que sí sé és que si volien oferir-nos una experiència gastronòmica inoblidable, es poden quedar descansats, que no els oblidarem mai.