Cafè per a tots els gustos

En un bar d’aquests que fa la funció de forn i que ara es mul­ti­pli­quen pels car­rers de les grans ciu­tats com els pans i els pei­xos, un grup de vuit per­so­nes ocu­pen una taula gran. Són les qua­tre de la tarda, l’hora per­fecta del cafè. En aquest esta­bli­ment con­ser­ven el ser­vei a taula, no és d’aquells que per poc no et fas tu l’entrepà i et pre­pa­res el tallat. S’hi acosta el cam­brer, un noi jove que no du lli­breta i lla­pis a la mà. Sem­bla acos­tu­mat a gra­var-se la comanda direc­ta­ment en el cer­vell. Em fa pen­sar en aquells anys en què deam­bu­lava per la vida sense agenda perquè podia recor­dar els plans per a un període de sis mesos. No com ara, que m’haig d’apun­tar fins i tot que al matí s’esmorza i al mig­dia es dina, si no vull que em passi per alt. El que no exis­teix a l’agenda del mòbil no exis­teix a la meva vida. Tor­nant al cam­brer, que ja estic anant de naps a cols, saluda els cli­ents i els pre­gunta què volen pren­dre. Les res­pos­tes, per a tots els gus­tos, sense una sola coin­cidència, no sigui que ho posin massa fàcil al pro­fes­si­o­nal que els escolta: un tallat amb la llet des­na­tada i curt de cafè; un tallat amb la llet d’amet­lla i dos sobres de sucre; un cafè amb gel però amb només un glaçó; un cafè amb gel però que el meu sigui des­cafeïnat i, en lloc d’un glaçó, posa-me’n tres; un tallat nor­mal però molt curt, molt curt, molt curt de cafè; un cafè amb llet amb la llet de civada i que esti­gui molt calenta, que cremi; un cafè amb llet amb la llet de soja i me’l posa en got de vidre, que detesto les tas­ses; un tallat dels de tota la vida però amb saca­rina. Al cap de pocs minuts, el jove torna amb una safata i vuit begu­des pre­pa­ra­des. Penso que jo no n’hau­ria encer­tat ni una, sense xuleta de rigor. Fins i tot amb apunts, algú s’aca­ba­ria pre­nent una cosa dife­rent de la que havia dema­nat, n’estic con­vençuda. Pot­ser això és exac­ta­ment el que està pas­sant en aque­lla taula de vuit.