Passos erràtics

Sant Sadurní d’Anoia ha vist aquesta setmana com els Mossos d’Esquadra desallotjaven l’antiga caserna de la Guàrdia Civil, ocupada des del maig del 2022, després de gairebé 15 anys tancada. Una trentena de persones s’hi havien instal·lat en un primer moment. Majoritàriament homes d’origen estranger i, en alguns casos, vinculats a furts, robatoris en comerços del poble, tràfic de drogues i problemes de convivència amb els veïns de la zona.

El govern municipal de Sant Sadurní assegura que vol recuperar aquest espai (que ha quedat tapiat, de moment) per fer-hi algun projecte en benefici del poble. Igual que ERC havia plantejat a Sant Quintí de Mediona o a Vilafranca del Penedès, el govern sadurninenc no descarta analitzar les possibilitats de construir-hi habitatge social, si pot assumir l’adquisició d’aquest immoble mitjançant un acord amb el Ministeri d’Interior, de forma similar a l’acord tancat en el cas de la caserna de la Guàrdia Civil de Vilafranca. Però aquesta proposta era impossible d’analitzar mentre no es resolgués l’ocupació, que, lluny de ser un projecte polític, va esdevenir un niu de conflictes fins al maig de l’any passat i que s’ha tancat amb més de 200 actuacions policials en els últims dos anys, tal com assegura el govern municipal.

La situació va arribar a ser molt complicada tot just ara fa un any, quan la pressió policial i veïnal va aconseguir expulsar de la caserna els perfils delinqüencials que s’havien instal·lat a edifici. Va ser aleshores quan es va iniciar el procés judicial que tot just s’ha acabat ara amb l’ordre de desallotjament dels ocupes, que s’ha executat aquesta setmana, malgrat que les persones que ara hi vivien no tenien relació amb els perfils conflictius de fa dos anys.

A Catalunya hi ha hagut ocupacions amb vessants socials que han esdevingut projectes de veïnatge valorats pels veïns del barri, però aquest no ha estat el cas de la caserna de Sant Sadurní. No hi ha hagut projecte social, no s’ha aconseguit un bon clima de convivència, no s’ha treballat per enfortir la xarxa amb els veïns. Al contrari, els veïns asseguren que aquesta ocupació va comportar la degradació d’un edifici públic i del barri. I això va passar gairebé després de 15 anys del tancament de la caserna. Per què un edifici públic està tants anys tancat i s’abandona a la degradació? Quina responsabilitat tenen les administracions públiques davant aquesta situació? Quina pressió fem socialment per evitar que això passi?

Es veu que els polítics no troben la manera de posar-se d’acord per afavorir l’aprofitament d’aquests espais. Els problemes solen ser les línies vermelles entre administracions. I com se soluciona? Com aconseguim els ciutadans que això no passi? Potser la pressió social és també la resposta a una lenta presa de decisions que, al final, només condueix a passos erràtics en contra del benefici col·lectiu.