La Brunells, la pell i el premi

Caldria donar un premi cada dia a la gent que treballa en establiments comercials de Barcelona com la pastisseria Brunells, a la confluència del carrer Princesa i Montcada; o una altra pastisseria, La Colmena, a la plaça de l’Àngel, o la cereria Subirà, a mitja altura de la baixada de la Llibreteria. Tres comerços que són la pell de Barcelona, epidermis encara intacta, segell d’identitat d’una ciutat que resisteix en aquests punts malgrat les capes de maquillatge turístic que n’estan transformant l’aspecte exterior.

Un itinerari pel centre de la capital del país no seria el mateix si el caminant no es trobés, de tant en tant, aquests punts per poder-s’hi agafar com un salvavides. Per un costat, hi ha el gran aparador de can Subirà, que deixa veure l’interior d’un establiment comercial deliciós que transporta a un ambient de mitjan segle XVIII; per l’altre, les vitrines carregades de confits, galetes i merengues de tots colors de La Colmena, que camina cap al segon segle de vida, i també el magnífic frontal de vidre i fusta de la pastisseria Brunells, on els nous propietaris van tenir l’encert de mantenir-hi la històrica i inconfusible estructura exterior.

S’hauria de començar a convertir en un ritual que cada canvi de temporada a Barcelona, després d’endreçar la roba als armaris, la ciutadania anés a celebrar-ho desfilant per davant d’aquesta pastisseria per admirar la feina que hi fan els dissenyadors d’aparador, que, en funció de si és hivern, primavera, estiu o tardor, organitzen l’espai d’una manera o una altra, sempre reeixint, omplint-ho de colors i, evidentment, de dolços que conviden a entrar-hi.

És allò tan amanit i repetit de fer cavalcar la modernitat mantenint la tradició, que per molt que s’hagi dit no deixa de ser una veritat absoluta: innovar sobre la base d’una realitat consolidada és garantia d’èxit. I a la Brunells així ho van fer.

Hi ha una circumstància afegida a la història recent d’aquest establiment de restauració que fa que la ciutat li degui un altre agraïment. Els actuals propietaris van prendre el risc de reobrir el negoci el juny del 2020, quan Barcelona tot just es començava a treure de sobre les pors de la pandèmia, el futur era incert, els turistes havien desaparegut de la ciutat i encara ningú era capaç de dir quan tornarien, i obrir un establiment d’aquestes característiques en aquestes circumstàncies semblava una gran temeritat empresarial.

Van ser accions com la de la reobertura de la Brunells que van ajudar a elevar la moral col·lectiva de la tropa, un altre concepte clàssic del repertori de la sociologia popular, però real com la vida mateixa i que sempre necessita referents per caminar cap amunt i no enfonsar-se en el desànim.

Més enllà de tant de valor afegit que suposa l’establiment, el que compta és el que s’hi cou a l’obrador, i aquest juny a la Brunells tornen a estar plens de joia. El brioix que es fon a la boca, la crema de llimona com una carícia que tot ho relliga, l’oli d’oliva i el sorprenent toc verd de l’alfàbrega, com si més que un pastís fos una fogassa, són els ingredients base de la coca de Sant Joan que han parit en aquesta pastisseria i que ha estat premiada com la més original d’enguany.

Un altre regal de la Brunells a Barcelona, una ciutat que hi comença a tenir un gran deute.