Benestar de llauna

Ha vingut, finalment, l’estiu. Ho dic evitant d’utilitzar l’expressió “bon temps”, que massa sovint –al meu entendre– s’associa a estiu. Que ha arribat l’estiu és un fet, però que l’estiu sigui per definició “el bon temps” és força discutible, com tota opinió.

Se sol pensar que l’estiu és el bon temps en relació amb les formes de vida i, més concretament, amb la salut. Les excepcions a aquest criteri són tan considerables que no sé si es pot ja parlar d’excepcions, sinó de la cara i la creu de l’estiu. Conec bastant de gent que durant l’estiu s’ho passa malament. La calor li produeix dificultats respiratòries i digestives, fatiga mental i física i una sèrie de pertorbacions que desapareixeran quan refresqui una mica i comenci a venir “el mal temps”.

El juliol i l’agost no són pas tan sedants com voldríem i sovint són fins i tot enervants. La culpa és nostra, és clar, i quan dic nostra no vull dir només meva, o teva, sinó del tipus general de vida i de societat que ens hem organitzat. El repòs i això que per entendre’ns en diem la felicitat no sol trobar-se, per estrany que sembli, en el període de vacances. Només n’entrelluquem alguns indicis, només en vivim alguns instants fugissers. L’altre dia, per exemple, era en un racó de la vall d’Aro, a casa d’uns amics, els Cortada-Passola, afeccionats a la música.

La mare toca el piano; els dos fills, la flauta i el clarinet; la filla, la guitarra; hi havien convidat, a més, dos violoncel·listes, un dels quals, si no ho vaig entendre malament, és pintor d’ofici. Sonava Bach, i Haendel, mentre per les finestres es veien els pins il·luminats pel sol de la tarda. Era una reunió que evocava d’altres èpoques i la música esborrava el perfil llunyà del ciment de la Platja d’Aro. Potser sí que en aquella tarda de juliol ens arribava el ressò del “bon temps”, d’aquells “bons temps”.

La música, la lectura, la gimnàstica, la distensió estiuenca demanen una certa pràctica que, dissortadament, avui ens manca. Ens hem desavesat de l’oci digne d’aquest nom. Ens costa de prendre consciència de la pròpia respiració, ens costa de lluitar contra la fatiga habitual aprenent a construir un minut de calma en el nostre interior i al nostre voltant.

Segurament per això té tant d’èxit un invent de fa poc. Es tracta d’una cassette que emet unes ones sonores creades per un ordinador. La poseu en marxa i aquestes ones us proporcionaran relaxament i benestar. Sembla que ja es fan servir a clíniques i a universitats i que la publicitat les recomana tant a les mestresses de casa com als polítics; són unes vibracions que “penetren dolçament” i fan l’efecte d’una mena de massatge reconfortant.

La música, el passeig, la lectura, la conversa, doncs, queden definitivament desacreditats davant de la solució “científica”. Ja podem “comprar” el benestar en comptes de crear-nos-el.