Opinió

Keep calm

La música dels forats

Els Cabo­san­ro­que hi han tor­nat. La com­pa­nyia de Laia Tor­rents i Roger Aixut tor­nen a impac­tar en la consciència de l’espec­ta­dor, sotmès a la dis­ci­plina estricta del so que té vida pròpia i del silenci que emer­geix d’una pro­fun­di­tat antiga. Ja ho havien fet en els seus últims tre­balls, cen­trats en les figu­res de Ver­da­guer, Brossa i Rodo­reda. Ambi­ents sonors que són alhora enigmàtics i tur­bu­lents, agres­sius i ritu­als. Els dimo­nis de mossèn Cinto, pre­sents en els esga­rips i l’èxtasi espi­ri­tual; la con­cor­dança estra­nya dels meca­nis­mes vius en una recons­trucció de l’uni­vers brossià. O aquell acos­ta­ment angoi­xant a la Rodo­reda (Flors i viat­ges) que ens par­lava de guer­res i de morts que rep­ten sota terra, de boi­res on es con­fo­nen les velles con­fla­gra­ci­ons i les tragèdies actu­als, com la d’Ucraïna. Entrar en l’uni­vers de Cabo­san­ro­que és dei­xar-se endur per un ritme impas­si­ble, una experiència hipnòtica, un dis­curs sense parau­les que genera angoixa i reflexió.

Hi han tor­nat amb una ins­tal·lació al Bòlit, Cen­tre d’Art Con­tem­po­rani, a la Ram­bla de Girona. El 23 de març de 1959 un com­boi de cami­ons va tras­lla­dar al Valle de los Caídos les res­tes de 179 cos­sos, exhu­mats de 22 fos­ses comu­nes de la demar­cació de Girona. Cos­sos sense nom, fos­ses igno­tes. Han reco­llit terra d’aquells forats i n’han gra­vat els silen­cis de la mort i la des­a­pa­rició. Han col·locat la terra en unes pla­tes que, ten­sa­des pel pes de la memòria, eme­ten “un ora­tori laic que visu­a­litza i dona cos sonor a l’esvaïment de cos­sos i noms”. Forats per a fer un rèquiem no és sola­ment una rei­vin­di­cació o l’acom­pli­ment d’un deure moral, sinó que també ens inter­pel·la des del buit, des de la bellesa sòrdida i apa­gada, com un imant que con­voca el lli­gam amb la història a través d’una litúrgia que reclama res­pecte a par­tir de l’hor­ror vist, pal­pat, sen­tit. Un espai de reco­lli­ment i dig­ni­tat “en memòria dels 179 noms que mai podrem dir”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia