La sostenibilitat i el seu cost

No és cap secret que tots els productes i processos de fabricació associats a la paraula sostenibilitat tenen un preu més alt.

Si parlem del sector agrícola, la producció ecològica, la de km 0, generalment té un preu superior fins i tot als productes que venen de lluny. No és lògic que un producte collit aquí costi més, tenint en compte que no es transporta amb avió o vaixell. Pot ser que les normatives aplicades aquí siguin més exigents? Les condicions laborals són diferents? Que hi hagi un nivell de vida més baix que permeti tenir més marges comercials?

Si parlem del sector automobilístic, el cotxe elèctric és més car que un de benzina. A més de limitació d’autonomia, dificultat de recàrrega, el reciclatge de bateries, o que alguns components estiguin fabricats amb minerals d’extracció poc ètica. Són més sostenibles, doncs?

Si parlem del sector energètic, la implementació d’energia verda presenta dificultats. Els camps de plaques solars i els parcs eòlics generen controvèrsia al territori perquè no és clar que aquestes grans infraestructures beneficiïn el territori. Transformació del territori a qualsevol preu? Les instal·lacions particulars, en canvi, estan ben acceptades si bé les ajudes promeses no acaben de materialitzar-se. D’aquí també és qüestionable el reciclatge que pot fer-se dels materials utilitzats.

Si parlem del sector d’aigua, la sequera ha fet aflorar les deficiències del sistema. El 2008 fou un avís i es va planificar la connexió entre conques. De fet, la canonada connectant l’Ebre estava punt de fer-se, però va ploure, i problema polític resolt. La realitat demostra que el que s’ha fet aquests darrers anys ha estat insuficient. No val a dir que les xarxes són responsabilitat de l’administració local. No hem d’oblidar que en el rebut de l’aigua, de les concessionàries o ens municipals, hi ha una quantitat reservada al manteniment i reparació de fuites. El país està en emergència, motiu pel qual aquesta excusa entre administracions no és adequada: s’ha de fer la feina, després ja passareu comptes. La prioritat són els ciutadans. D’altra banda, hi ha la qüestió d’aprofitar l’aigua depurada. Catalunya té dues dessaladores, i si es repassen els territoris que l’envolten. en tenen força més. Cert que l’aigua dessalada té un impacte i un cost alt, però no tenir-ne en té més.

En definitiva, els missatges a la ciutadania són, entre d’altres, consum Km 0, no energia fòssil, energia verda, estalvi d’aigua... Tot i que sembla contradictori, aquestes accions sempre tenen un cost més elevat per al ciutadà. Qui hi guanya?