L’Orquestra Filharmonia emociona

Dissabte 15 de juny a l’església de Sant Feliu de Lladó i l’endemà a l’Auditori de Girona, l’orquestra simfònica Filharmonia va fer el seu debut. I va ser un debut emocionant perquè l’orquestra va sonar d’allò més bé dirigida pel mestre Lluís Cavalleria. I perquè va saber trobar una manera original de presentar-se en societat, com si fos un programa de ràdio en l’any del centenari de la primera emissora catalana. Va ser emocionant veure com es feia un programa de ràdio amb un quadre de veus excepcional, amb uns efectes especials fets en directe per joves músics, amb unes falques publicitàries que ens van remetre a aquella ràdio dels anys quaranta. Però, sobretot, perquè l’orquestra va funcionar de primera, i no ho dic jo, sinó un crític musical dels que hi toquen i que no tenen cap problema a dir el que pensen. Pere Garcia, un dels homes que més sap de musicals i de música ho va dir molt clar: “Hem d’estar molt contents... Ha estat un concert al meu entendre fantàstic, amb una interpretació de gran nivell.”

Fantàstic i emocionant. Ja tenim dos qualificatius elogiosos. Emocionant des de la interpretació inicial de la Sinfonía Azul que el mestre Frederic Mompou va compondre el 1951 i que quinze anys després es va convertir en la sintonia de la Cadena SER. I que ara ha estat adaptada per David Santisteban pel centenari de Ràdio Barcelona, de la Cadena SER. Aquesta adaptació va sonar a l’inici de la presentació de la Filharmonia, després que Jaume Serra, el representant de Prisa a Catalunya, expliqués la història a l’audiència.

La Philarmonia la componen força més de setanta persones que van fer els seus estudis musicals però que es dediquen a altres feines. El nivell va ser sorprenent, perquè es va fer una primera crida a la formació de l’orquestra tot just el mes de gener i amb pocs assajos han aconseguit “un grandíssim nivell en totes les seves intervencions”, en paraules de Pere Garcia. “Ha estat un programa deliciós a nivell de tots els públics”, deia. El programa de ràdio va funcionar, ben conduït per Carme Martínez i Narcis Carreras, amb una narradora versàtil com Clara Sánchez- Castro i les taules de Mateu Ciurana i Ricard Sayeras, jugant amb la veu i mostrant el que s’aprèn durant tants anys darrera el micròfon o fent els Pastorets. Menció apart les falques d’Anna Donato i la inconfusible veu d’en Jaume Teixidor, que es va posar el públic a la butxaca i va ser llargament ovacionat pel públic quan va sortir al’escenari.

Menció a part per a la mezzosoprano Ariadna Vilardaga, acompanyada al piano per Berta Moner, en la seva interpretació de Carceleras, de Las hijas de Zebedeo de Chapi, en un homenatge a Victòria dels Àngels, que als 16 anys va actuar en un programa radiofònic per a tot Catalunya fet des de Girona. Va estar magnífica. Com ho va estar el pianista olotí Xavier Costa, de 17 anys, estudiant de sisè, que va interpretar el Concert per a piano i orquestra d’Edvard Grieg. I menció apart per al violoncel·lista Ramon Bassal en el Concert per a violoncel i orquestra de vent de Friedrich Gulda. Ho reclamava Pere Garcia: més actuacions. Ho certificava Miquel Noguer, president de la Diputació. “Això s’ha de portar arreu.”