D’indults i amnisties

No sé per què alguna cosa que va passar temps enrere es posa de cop en circulació per les xarxes socials. També pot ser que hagi circulat abans i jo no ho hagi vist. El cas és que fa poc m’ha arribat un discurs que Maria Marín, diputada de Podemos, va fer el desembre passat a l’Assemblea de Múrcia, una institució que sempre em du a recordar que el seu edifici va ser cremat l’any 1992 durant una revolta obrera en contra de la reconversió industrial a Cartagena perpetrada pel govern de Felipe González. Marín va respondre a una intervenció del president de Múrcia, Fernando López Miras, que, com a bon representant del PP, va bramar contra l’amnistia als independentistes catalans inculpats pels fets relacionals amb l’1 d’Octubre. Això amb aquella xerrameca que “tots som iguals davant la llei”, una mentida podrida, com fa evident el parlament de Marín, que, passats sis mesos, podria tornar-lo a fer ara mateix. La diputada de Podemos va enfilar tota una sèrie d’indults a polítics malversadors del PP, a vegades concedits per presidents socialistes; va recordar que els membres de la direcció del grup terrorista Gal van ser indultats per Aznar; i, entre molts altres detalls, va fer present que nombrosos corruptes, corruptors i evasors fiscals implicats en els papers de Panamà (des de Rodrigo Rato a Oleguer Pujol Ferrusola) van beneficiar-se de l’amnistia fiscal del ministre Montoro l’any 2012. Com va dir Marín, si la justícia existís, el PP hauria de ser il·legal (i el PSOE potser també). Quan un(a) polític(a) fa bé la seva feina, s’ha de difondre: posin a internet el nom de la diputada amb la paraula amnistia i escoltin-la: Impecable i claríssim. Va bé fer memòria.