Tor

Mig Cata­lu­nya va esmor­zar ahir amb el dubte de qui va matar Sansa. Com ja era una mica de pre­veure, l’últim capítol de Tor no va resol­dre aquest enigma que s’ha con­ver­tit en col·lec­tiu i exis­ten­cial gràcies a aquest impa­ga­ble true crime de Car­les Porta, i que ha acon­se­guit pola­rit­zar la Cata­lu­nya post­procés entre els par­ti­da­ris de Mon­tané i els de Palanca, aquest últim una estruc­tura d’estat en si mateix. En honor a la veri­tat cal dir, i reconèixer, que la trama de la història, amb assas­si­nats inclo­sos, i sobre­tot una col·lecció de per­so­nat­ges com­pe­tint per quin d’ells era més tenebrós i extra­va­gant, han estat cru­ci­als per ama­nir una sèrie que ha tin­gut l’enorme habi­li­tat de retra­tar, també, una part de la vida i la història del rerepaís. Les mar­tin­ga­les a la fron­tera amb Andorra, l’espe­cu­lació urbanística atroç per des­ba­lles­tar el ter­ri­tori i, per des­comp­tat, les intri­gues i ene­mis­tats atàviques for­ja­des entre veïns a còpia de gene­ra­ci­ons són, a més de poten­ci­als fac­tors des­en­ca­de­nants de la mort vio­lenta de Sansa, alguns dels motors argu­men­tals d’una pro­ducció que també ens recorda, ni que sigui de pas­sada, la ignomínia que van haver de patir els jueus que fugien del nazisme a través d’aque­lles valls a mans d’uns pas­sa­dors que massa sovint es van apro­fi­tar de la seva vul­ne­ra­bi­li­tat.

Cata­lu­nya, però, és el que és, aquell país petit que can­tava Llach on un èxit tan rotund com aquest també ha des­per­tat les gelo­sies dels qui no se n’han pogut estar de cri­ti­car que, la de Tor, ha estat una crònica que s’ha esti­rat massa, una mica com un xiclet, amb fina­li­tats única­ment comer­ci­als. Collo­na­des. Com a país tenim un tren­ca­clos­ques vital per resol­dre i, per tant, volem saber, o més ben dit neces­si­tem saber més, com ara quina pista aporta aque­lla tru­cada a poste­ri­ori d’un tes­ti­moni a Car­les Porta i que, pot­ser, posa un bri de llum a tanta fos­cor.