Amb els peus també es pot escriure

Bernat Salvà és el prototipus de ciutadà illenc, d’home calmós, flegma inalterable. No es posa nerviós ni el dia del seu bateig literari quan la responsable de la llibreria on presenta Vorera de mar (Angle Editorial), el seu primer llibre, el precedeix en la paraula durant quasi vint minuts per explicar als presents les meravelles de la “casa de cultura” que dirigeix, esplaiant-se com ho fan els mossens quan veuen l’església plena en el funeral d’una persona jove i aprofiten l’ocasió per vendre el producte.

Ningú neix ensenyat en aquesta vida, tampoc per articular un discurs oral davant un auditori, i encara menys si aquell que ha d’explicar-se és un periodista acostumat a fer tot el contrari; és a dir, anar a actes, esdeveniments, rodes de premsa a escoltar i, com a molt, fer-hi alguna pregunta. Però en Bernat Salvà s’asseu a la cadira que la llibreria li ha disposat damunt un petit escenari i amb tota la tranquil·litat comença a desgranar els detalls de l’apassionant aventura que hi ha darrere el volum que presenta, tan apassionant que certament el seu treball pot rebre el qualificatiu d’únic.

Durant la presentació, en Bernat –es pot tractar amb aquesta familiaritat un home amb el qual qui escriu ha compartit i comparteix encara més de tres dècades de redacció a l’Avui i El Punt Avui– només comet un petit error. Per si no n’hi havia prou amb la prèvia llarguíssima, abans de prendre la paraula il·lustra l’acte amb un seguit de fotografies dels paisatges recorreguts a peu per la seva Mallorca i que són l’objecte de Vorera de mar, un relat construït a base de donar la volta a l’illa caminant, 22 etapes i 500 quilòmetres.

No era necessària la sessió a l’estil projecció casolana de diapositives, ni fer dentetes al personal amb les meravelloses vistes del paisatge mallorquí, no era necessària la imatge en un acte on la paraula era la protagonista. I no calia cap fotografia perquè en Bernat ho explica amb tant de sentiment, tanta bellesa, tanta perfecció, tant de coneixement, que no fa falta cap suport gràfic, només llegir, gaudir, tancar els ulls, imaginar.

Mai tant com en aquesta ocasió l’expressió que una imatge val més que mil paraules es pot girar com un mitjó per afirmar que a Vorera de mar les paraules valen molt més que cap imatge, que d’això es tracta escriure, fer periodisme, fer literatura. De fet, al llibre no hi ha cap fotografia, només un plànol de l’illa amb l’itinerari seguit.

Quan en Bernat va iniciar aquesta aventura de ficar en un llibre la seva Mallorca caminada, no sabia que estava a punt d’iniciar un doble viatge amb destinació a la seva essència d’home nat as Pil·larí, a tocar de Palma. Per un costat hi ha l’itinerari físic, indispensable, i per un altre el viatge literari de retorn a les seves paraules oblidades després de 34 anys de viure a la llunyana Barcelona. Llegint Salvà viatges pels paisatges però també per la parla de l’illa. Haver estat capaç de recuperar la fórmula dialectal amb què va ser parit per escriure sobre el lloc on va néixer dona a la feina del Bernat un plus, un extra i quasi que tocaria dir el dret a un premi, si més no, un aplaudiment.

Sobren els elogis, també les fotos, sobren les presentacions. Aquest llibre treballat amb els peus és una delícia estiuenca per ser llegida, com diu el mateix autor, “a poc a poc, sense presses”.