Opinió

Som 10 milions

Sastres de sotanes

La sastreria Roca de Vic, que ha vestit capellans, policies i pagesos, és recordada de nou

“Ale­gria, que és festa major / ale­gria, avui matem el capó!”, diu la lle­tra de la cançó de La Trinca. Amb la calor arri­ben les cele­bra­ci­ons al car­rer, els balls, els con­certs a la fresca, els àpats popu­lars a l’aire lliure per tot Cata­lu­nya, i també, els nous ves­tits d’estiu. A Vic, comen­cen les fes­tes de Sant Miquel dels Sants, que s’escau el 5 de juliol, amb un ampli pro­grama de festa major del 25 de juny fins al 7 de juliol. Ignoro si la gent més gran de la majo­ria de viles i pobles manté el cos­tum de mudar-se i estre­nar nova imatge el dia del patró. Tan­ma­teix, m’expli­quen que alguns ho feien abans a Vic amb roba de la sas­tre­ria Roca, si bé no era aquest el cli­ent més impor­tant de la casa. La pro­ducció de sota­nes per als cape­llans i de pan­ta­lons de vellut per als page­sos van fer rut­llar el negoci quan estava actiu. El 2015 va tan­car la botiga i el taller, poc temps després. Els seus locals, a la ram­bla de Sant Domènec, estan ara buits i sense acti­vi­tat comer­cial.

Ori­ginària de Roda de Ter, l’empresa tenia esta­bli­ment al nucli de la Guixa almenys des de 1832 i aviat va començar a aga­far fama a Osona. L’any 1874, veient que la majo­ria dels cli­ents eren de la capi­tal, va tras­lla­dar-se al cen­tre de Vic. El canvi no va fer variar el nom: “el sas­tre de la Guixa”, que els viga­tans dona­ven i han con­ti­nuat donant a la sas­tre­ria. A les millors èpoques tenien mil cli­ents i feien 450 tra­jos anu­als.

L’empre­sari Ramon Roca, hereu de sis gene­ra­ci­ons de sas­tres, recorda la relació amb l’Església. En època del seu avi, el canonge Jaume Collell anava cada tarda a la sas­tre­ria a fer petar la xer­rada per amis­tat. Cone­guda la importància del semi­nari i del cler­gat, queda clar que els sor­tien les mis­ses. Però a mesura que els cape­llans van dei­xar de por­tar sotana i els page­sos, pan­ta­lons de vellut, o que va bai­xar el pes social d’aquests per­fils, l’eco­no­mia se’n va res­sen­tir. Més forta va ser la crisi de la Guerra Civil, perquè el bàndol roig va col·lec­ti­vit­zar-los i els va requi­sar els béns fins al 1940.

Aca­bada la dic­ta­dura fran­quista i després de la tran­sició, en època democràtica van reo­ri­en­tar-se. En comp­tes de ves­tir cape­llans es van dedi­car a ves­tir poli­cies. Van rebre l’encàrrec de fer els uni­for­mes del cos de la poli­cia de Vic, i tot seguit, d’altres poli­cies locals de la comarca. Tot i que Ramon Roca pre­fe­reix no des­ve­lar noms de cli­ents, no és estrany creure que algun alcalde o bisbe ho fos­sin: “Per ves­tir el poder, ens fal­ta­ria ves­tir un capità”, som­riu. “També vam fer molts ves­tits de nuvi”, acla­reix. Avui en queda el record. Una memòria que, encara que sigui d’esquit­llada, apa­reix reflec­tida en el lli­bre Clo­tet i les per­so­nes sor­des (Edi­to­rial Claret), que es pre­sen­tarà a la lli­bre­ria Mun­ta­nya de Lli­bres dimarts i que és el fruit d’una recerca de la Uni­ver­si­tat de Vic (UVic-UCC), coor­di­nada per aquest arti­cu­lista. Resulta que al segle XIX el sacer­dot claretià Jaume Clo­tet (1822-1898) aju­dava els nois sords a tro­bar feina i que almenys en va col·locar un al “sas­tre de la Guixa”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia