Opinió

Festes rodones

Aprofitem dates rodones per recordar i actualitzar gent amb veu pròpia

Vam fer una festa. Una festa sorpresa. L’homenatjada estrena una nova dècada i els fills van orquestrar una trobada preciosa amb els contactes més estimats. L’última vegada que ens havíem aplegat tanta gent al seu jardí era per acompanyar-los en el funeral del marit. Ho vam recordar, per tenir molt present que s’imposa la vida, que és urgent celebrar la vida, com tantes vegades va dir Pau Donés. Tinc una amiga que ho practica sovint amb petits detalls d’un gust exquisit, però no suporta rebre festes sorpresa, no vol ser protagonista. Tampoc li agraden a la meva germana petita, i això que té un aniversari molt rodó a la cantonada, com altres amics essencials del 1974, el mateix any que moria l’escriptora gironina Aurora Bertrana, que va escriure: “El primer que s’ha de fer amb la vida és viure-la.” És bonic celebrar els aniversaris rodons, també qualsevol dia i qualsevol xifra que coroni una nova volta al sol, però quan tanquem i obrim dècades és inevitable fer balanç, reconciliar-se amb allò fosc i ominós i agrair el més dolç i alegre. Ja ho deia Joan Salvat-Papasseit, que ara fa 100 anys que va morir, quan en tenia 30. Ja ho deia, que, a pesar de tot: “Res no és mesquí/ ni cap hora és isarda,/ ni és fosca la ventura de la nit (...).” Aquest 2024 és també el centenari de la mort del dramaturg Àngel Guimerà i el del naixement del poeta Vicent Andrés Estellés. En el món literari i artístic en general és molt habitual commemorar aquest tipus d’efemèrides. Gràcies a això, en aquest Any Estellés hem pogut sentir sovint uns versos preciosos d’exaltació de la vida petita: “M’he estimat molt la vida/ no com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m’agrada a la taula,/ ara un pessic d’aquesta salsa,/ oh, i aquest ravenet, aquell all tendre (...).” Aprofitem dates rodones per recordar i actualitzar gent amb veu pròpia. I ara enllaço la importància d’enaltir la veu amb el festival (a)phònica, que aquest cap de setmana celebra a Banyoles precisament la vintena edició. En el programa hi ha propostes magnífiques com Les Anxovetes, que festegen 10 anys sobre els escenaris; Cor de Teatre, que en fa 25, o Marc Parrot, amb un espectacle en què reviu 30 anys de carrera. I una cloenda deliciosa: Salvador Sobral. Escolteu Sempre vens assim, amb Magalí Sare, i tindreu un moment rodó.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.