Ara toca natura!

Crec que podem estar molt contentes i celebrar que la Unió Europea (UE) ha fet un tomb pel que fa a les polítiques ambientals europees. El 17 de juny el Consell de Ministres de Medi Ambient va aprovar la que s’ha anomenat la llei de restauració de la natura. En realitat és un reglament, que a efectes pràctics és el mateix, ja que és un acte legislatiu vinculant que s’ha d’aplicar en la seva integritat a tots els estats membres de la UE. La primera llegida del text reconforta, fa volar la imaginació, fa respirar profundament amb l’anhel de fer les coses millor. La naturalesa depèn de les interrelacions entre espècies en el si dels hàbitats, és un fràgil equilibri que ha de garantir un entorn sa que funcioni correctament. Nosaltres som una peça més d’aquest complex engranatge. Quan està en desequilibri es perd la capacitat de proveir de serveis vitals com proporcionar aliment, produir oxigen, subministrar recursos naturals i absorbir CO2 i mitigar el canvi climàtic. Cal, sens dubte, felicitar totes les persones que hi han treballat, personal de l’administració europea, que segur que hi han deixat la pell, així com el sector polític que l’ha acabat aprovant. Perquè sí, de vegades hi ha actes que a mi em reconcilien amb la política, i aquest n’és un. Ara cal que cada estat elabori el seu pla d’acció i implementació, per assolir l’objectiu d’haver restaurat el 20% dels ecosistemes terrestres i marins degradats l’any 2030, el 60% l’any 2040 i el 90% l’any 2050. Objectius molt ambiciosos que generen un gran repte, sovint difícils d’aconseguir, i aquest segurament serà un dels punts febles. La UE l’ha d’acompanyar amb uns generosos pressupostos. I tant de bo serveixi perquè Catalunya recuperi l’embranzida dels anys noranta, quan érem un referent en temes de conservació de la natura. A Catalunya en els darrers tan sols 20 anys les poblacions de vertebrats i invertebrats autòctons dels quals es tenen dades han perdut de mitjana el 25% dels seus individus. Aquesta pèrdua és superior fins al 50% en les espècies que viuen en rius, llacs i aiguamolls, al 30% en les d’ambients agrícoles i prats, i al 10% en les de boscos i matollars. Ara és un bon moment de recuperar il·lusió, expertesa i implementació intel·ligent de les polítiques ambientals. Ara toca natura!