‘Puxa’l país llionés llibre’

En el moment del cafè per a tots no només es varen diluir reivindicacions nacionals històriques com les de Catalunya, el País Basc i Galícia. El repartiment de bunyols va ser generalitzat. A la Castella organitzativa que havíem memoritzat a l’escola li varen treure dues províncies (Logronyo i Santander) perquè anessin per lliure i formessin les comunitats autònomes uniprovincials de La Rioja i Cantàbria. A Castella hi varen afegir, en canvi, l’antic regne de Lleó, que feia anys que constituïen les províncies de Lleó, Zamora i Salamanca. Així va néixer l’actual comunitat autònoma de Castella i Lleó, amb centre neuràlgic a Valladolid. Ja se sap que aquests sentiments i emocions no desapareixen amb el temps per més maquinària de convicció, de repressió i d’assimilació que s’hi dediqui. El cas lleonès és complex perquè no és homogeni i El Bierzo (amb capital a Ponferrada) reivindica també la seva identitat diferenciada. Lleó tira contra l’absorció i la dependència de Valladolid, i El Bierzo tira contra l’absorció cultural i la dependència política i econòmica de Lleó. Aquest dimecres la Diputació provincial va aprovar una moció per instar les Corts Autonòmiques i les Corts Generals a començar el procés de constitució d’una comunitat autònoma pròpia per a l’antic regne. Volen independitzar-se. Volen ser la divuitena. A Lleó ja són majoria perquè el PSOE ara està amb els independentistes, que breguen des del 1978. Ja ho veurem!