Opinió

Tal dia com avui del 1980

JOSEP MARIA ESPINÀS

Sobre begudes

El consum de cervesa a Barcelona és, en aquests moments, extraordinari. Tinc entès que fins i tot prescindint de l’època estiuenca Catalunya és ja un mercat molt important pel que fa a aquesta beguda, i fins a cert punt és lògic, que, amb l’arribada de la calor, la xifra de cerveses despatxades augmenti espectacularment. Dic que és lògic “fins a cert punt”, perquè el bevedor habitual de cervesa ara en sol beure més que a l’hivern, però el triomf estiuenc de la cervesa no és tan lògic des d’un altre punt de vista: és una beguda alcohòlica, que deu tenir una quantitat de graus que pot semblar modesta en comparació amb d’altres begudes, però que fan el seu fet; el costum de prendre-la tan freda enganya sobre la seva densitat alcohòlica. Beure abundosament cervesa és aconsellable quan fa calor? Hi ha algunes suades de cervesa que resulten molt feixugues.

Jo crec que la cervesa té determinades qualitats –presa amb mesura, i ni glaçada ni calenta– però no veig que sigui una beguda refrescant, com no ho és un whisky amb gel, o un gin-tònic. El problema, penso, és que no tenim begudes refrescants. Els anomenats “refrescos” de llimona, taronja, etc. de fabricació industrial duen uns components artificials que resulten empalagosos i fan venir més set, i potser es tracta d’això. Les “coles” són més ineficaces, encara. Sempre és la fredíssima presentació el truc que fa passar com a “refresc” begudes d’aquesta mena.

El que ha passat amb les “coles” és extraordinari: s’han incorporat als costums de milions de persones fins a esdevenir una veritable droga, en el sentit de crear dependència. La pressió publicitària ha aprofitat l’existència d’un mercat que estava desorientat –França és una de les poques excepcions– i ha inclinat al seu favor la rutina, producte del clàssic “no saber què beure”. Veig que el condicionament o la infiltració s’està produint cada vegada en edats més tendres. Hi ha nens molt petits que ja reclamen una “cola”, i pares que els la donen. I també molts pares que l’ofereixen pel seu compte i habituen els infants. La irresponsabilitat de la invitació prematura a les “coles”, el vi, la cervesa, etc. és prou estesa, i he conegut fa poc el cas més lamentable: un marrec que encara no ha fet dos anys i que, a la platja, menja un entrepà i beu un bitter que la seva mare li ha comprat, “perquè és el que més li agrada”.

Som un país de fruita, però no hem aconseguit de difondre el refresc de fruita natural. A Israel la set estiuenca és calmada amb sucs de taronja, de llimona, de pastanaga, etc., i quan la gent seu als cafès a l’aire lliure és absolutament normal que demani mitja síndria.

Pel que fa a la beguda, hem deixat de ser mediterranis i ara som imitativament “moderns”.

Atenció a la televisió

M’arriben noticies que és possible que aquest vespre, potser a les 7, TVE transmeti l’excepcional reportatge de Gudie Lawaetz sobre El misteri d’Elx, que va tenir tant d’èxit a la televisió dels Estats Units, i que encara no hem pogut veure. Per si finalment TVE s’hagués decidit, us recomano que esteu a l’aguait.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia