Incompliments sobre rodes

Fa 16 mesos que l’aleshores conseller de Territori de la Generalitat, Juli Fernández, va aprofitar una visita a Berga per anunciar que la T-Mobilitat arribaria al Berguedà, el Ripollès i el Solsonès en no gaires setmanes. La previsió llavors era que el títol aterrés a les tres comarques —que conformarien la setena corona del sistema tarifari de l’Autoritat del Transport Metropolità— pels volts de la tardor. Però des d’aquella intervenció amb un feix de gravadores a centímetres de la corbata, les comarques no han parat d’esperar sense veure resultats. I l’excusa sempre ha estat la mateixa: que la tecnologia no era tan senzilla com semblava, que no només calia instal·lar lectors de T-Mobilitat als autobusos que operaven a la zona i que la implantació de la setena corona amb tots els ets i uts era “complexa” pel que fa a la tecnologia. Aquesta setmana, però, mig any després del final de la tardor assenyalada en el calendari pel conseller Fernández, l’empresa que gestiona part dels autocars de la zona, Alsa, ha aportat matisos importants a les justificacions dels endarreriments. No tots els problemes són tecnològics, sinó que els principals esculls per materialitzar la setena corona són —sorpresa!— polítics.

La setena corona és un primer remei per eliminar (o, com a mínim, per començar a cicatritzar) la bretxa territorial. Els preus actuals del transport públic són una de les proves més flagrants dels desavantatges que tenen alguns catalans pel simple fet de viure en una zona i no en una altra. Navàs, al Bages, i Puig-reig, al Berguedà, es toquen, però moure’s amb transport públic des del municipi berguedà pot arribar a ser molt més car que fer-ho des del Bages. De fet, precisament per això, durant anys ha estat habitual que veïns del Baix Berguedà hagin passat temporades baixant cada dia a Navàs a agafar el bus per, així, poder arribar a Manresa o a Barcelona pagant menys diners.

En els últims mesos, els descomptes de la T-Mobilitat han accentuat encara més aquestes diferències. Qualsevol jove que agafi el transport públic cada dia entre el Bages i l’àrea metropolitana pot fer-ho amb un títol que val 40 euros al trimestre. Per baixar en bus des del Berguedà, l’única opció és un abonament de 10 viatges que ronda els 30 euros. El bagenc fa una anada i una tornada diària, però paga cada tres mesos el que el berguedà ha de desembutxacar en una setmana i mitja. I ara aquest berguedà, que en l’últim any ha pagat uns 1.000 euros per moure’s diàriament en transport públic, ha de llegir al diari que podria haver fet els mateixos trajectes (i tants com hagués volgut) per només 150 euros si els polítics del país s’haguessin entès. La caiguda de la participació en eleccions també és la conseqüència de realitats com aquesta. Com també ho són els mapes de color que, després de cada jornada electoral, pinten d’una manera Barcelona i rodalia i van canviant de gamma cromàtica a mesura que van endinsant-se cap a l’interior.