Som 10 milions
Mirada llarga
La premsa del moment va entendre que hi havia una part de literatura per vestir una carretera
Des de dilluns l’eix diagonal, que és la carretera que uneix Igualada i Vilanova i la Geltrú, disposa d’un servei de bus exprés, que arriba més de vint anys després de l’anunci per part dels alcaldes de les capitals del Garraf, l’Al Penedès i l’Anoia de l’ambiciós projecte. L’any 2003 Joan Aguado va revalidar com a alcalde de Vilafranca del Penedès amb l’Eix Diagonal com una de les propostes puntals del seu programa de govern. En aquell moment, el projecte de l’Eix Diagonal, que havia de ser una eina per incentivar l’economia i les col·laboracions entre municipis, va esdevenir una infraestructura de comunicació vital per poder abordar la resta de polítiques socials. I els ajuntaments implicats van buscar la forma que la Generalitat accedís a trencar amb la tradicional xarxa radial a l’entorn de Barcelona per promoure noves relacions comarcals en paral·lel a les relacions amb la gran capital. Malgrat que en l’anunci inicial l’eix diagonal havia de ser una via de noves relacions institucionals i socials, durant més de vint anys no ha estat més que una carretera. La Generalitat hi ha invertit milions d’euros amb l’objectiu d’escurçar la distància temporal entre les capitals i, en paral·lel, els ajuntaments han treballat (en unes èpoques més i en d’altres menys) amb l’objectiu d’oferir serveis complementaris a la ciutadania i les entitats per acabar generant un projecte compartit menys dependent de Barcelona.
Tot això ha passat alhora que des de la ciutadania s’encetava el debat de la vegueria pròpia. I, de ben segur, aquest debat ha contribuït àmpliament a configurar el nou escenari que, ara, a mig 2024, permet posar en marxa un servei exprés de bus per donar resposta a les necessitats de la ciutadania que es comença a moure amb naturalitat entre Igualada i Vilanova i la Geltrú.
Quan els alcaldes de les capitals de les tres comarques van presentar el projecte, la premsa del moment va entendre que hi havia una part de literatura que servia per vestir el que realment volien, que era una carretera en condicions que permetés desplaçaments més segurs i ràpids entre la Catalunya central i la costa. I, amb els anys, la premsa va veure que la literatura havia funcionat perquè la Generalitat va invertir en la nova C-15, va obrir el túnel del Montgròs i va desdoblar alguns trams amb afluència de camions. D’aquesta manera el trajecte es va fer més amable i va apropar aquestes ciutats. Els igualadins estaven més a prop de la platja i els vilanovins, del REC. I ara, vint anys després, arriba aquest bus que no fa més que demostrar que, amb el temps i la constància, d’ajuntaments i ciutadania, la literatura també es pot fer realitat. Ara aquell debat territorial de les ciutats de la segona corona metropolitana queda lluny i és de justícia recordar que aquella mirada llarga ha permès canviar la situació econòmica i social dels afectats, i que la mirada llarga, en política, és imprescindible.