Maneres d’escoltar

Ajuntaments i entitats del Penedès han presentat al·legacions en les últimes setmanes a l’avantprojecte del pla territorial parcial del Penedès que es va presentar aquesta primavera després d’anys de treballs, consultes i fòrums de debat. Moltes de les al·legacions presentades estan relacionades amb infraestructures i comunicacions i la seva sostenibilitat al territori, accions relacionades amb l’entorn, el medi ambient i la conservació d’espècies protegides i corredors biològics, decisions sobre temes urbanístics i de creixement de les poblacions o les activitats, i l’accés als recursos naturals. La intenció de la Generalitat és aprovar definitivament el projecte durant el primer trimestre del 2025 i, per tant, haurà de resoldre les al·legacions presentades entre l’estiu i la tardor d’aquest mateix any. La cosa, però, no serà fàcil. Si en un primer moment el Departament de Territori havia plantejat aquest pla parcial com una prova pilot del que havia de ser un nou model de planejament per a Catalunya, al final ha resultat que la proposta que ha sorgit tampoc no satisfà la població. Algunes entitats consideren que els fòrums de debat que es van organitzar no reflectien la pluralitat real al carrer i, al cap i a la fi, eren eines per continuar mantenint la deriva cap als interessos del govern de torn.

La realitat del Penedès, on conviuen zones estrictament rurals amb ciutats industrialitzades i un creixent sector terciari, situa la ciutadania en una cruïlla complicada a l’hora de decidir el seu futur. El debat global (entenent global per planetari) sobre el canvi climàtic i les conseqüències que ja té a la conca mediterrània obliguen a mirar el sector primari amb uns altres ulls. Els pescadors del Garraf, els pagesos de l’Alt Penedès i l’Anoia i les empreses de serveis del Baix Penedès i el Garraf, necessiten solucions per mantenir o reinventar les seves activitats. El pla territorial ha de donar respostes i, pel que sembla, falten encara solucions i algunes respostes s’interpreten com a propostes a curt termini sense visió de futur.

El pla territorial va prendre una embranzida quan Josep Rull va ser conseller de Territori, però ja feia alguns anys que rondava per les taules dels tècnics del departament. Només fent el seguiment del que Rull ha fet des d’aleshores ja es pot entendre que les entitats i algunes administracions del Penedès estan cansades de veure que el tema no s’acaba mai de desencallar i, en alguns casos, veuen que la tardança tampoc no és sinònim d’un producte millor.

Tants anys per acabar tenint el mateix de sempre és decebedor. Però al Penedès hi ha entitats que no estan disposades a acceptar les mateixes respostes en un context crític. El pla havia de ser innovador i potser la innovació arribarà en el moment que el territori pugui decidir lliurement què vol ser d’aquí a uns anys. Potser s’han de buscar noves maneres d’escoltar.