Nits d’estiu
Arriba el juliol i tornen els Dilluns de Sardanes, els concerts dels Dimecres a la Fresca i el Paraules Nocturnes dels divendres a Santa Coloma de Farners. Tres tipus d’esdeveniments a l’aire lliure que es poden gaudir al municipi en aquestes nits caloroses d’estiu. Cada dilluns, a l’entorn de la plaça, s’hi aplega gent de totes les edats per ballar i escoltar les notes de “la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”. Aquest any l’Agrupació Sardanista torna a fer rotllana perquè els petits, i tothom que en vulgui aprendre, es donin les mans per anar seguint el compàs i atrevir-se a puntejar-la. Hem d’agrair a aquesta entitat la passió que té, així com la persistència a l’hora de promoure i ensenyar aquesta dansa i fer-ne difusió. Al costat de sardanistes experts, que venen de totes les contrades, hi trobem aquesta sardana d’aprenents. Així l’afició va augmentant. Fa goig veure que els principiants hi posen els cinc sentits per poder seguir el compàs. Quan acaba la peça, nens, pares i avis ho celebren amb un “Visca” que retruny per tota la plaça. Perquè “les sardanes no són cosa de gent gran, les podem ballar tots”, ens diuen The Tyets, els compositors del Coti per coti, una melodia sardanista renovadora que ha fet furor i que ara s’escolta arreu: en els balls populars, a les barraques de Fires, en celebracions esportives, com a final de festa de la revetlla de Sant Joan... El “No ho puc evitar, ja no sé com fer-ho” fins i tot ha arribat a les discoteques. Els dimecres, a la mateixa plaça, s’hi celebren tot tipus de concerts i, com cada estiu, mai hi falten els combos de l’Escola de Música, en què alumnes del centre, dirigits magistralment pels seus professors, poden interpretar les peces que han anat tocant durant el curs. També hi intervé, com de costum, el cantant Albert Martínez; sempre és un plaer escoltar-lo. Els divendres, tot un clàssic, Òmnium Cultural programa el fabulós Paraules Nocturnes, amb poesia, teatre, música i dansa. Una planificació artística digna d’elogi. És encoratjador veure com, any rere any, es van mantenint aquests bonics actes. Sabem que un poble que recita, balla i canta les seves cançons mai mor. Conservant la nostra llengua i la nostra cultura i mantenint les tradicions, subsistirem com a país.