La persistent memòria

A deu minuts a peu de la torre del Rellotge del moll de pescadors, i a prop del mercat de la Barceloneta, l’establiment de la família Cánovas competeix amb l’antic far en l’afany de marcar la vida de residents i visitants al compàs d’un tic-tac obstinat. La joieria i rellotgeria Cánovas, fundada el 1945 al número 16 del carrer de la Maquinista, és el darrer vestigi d’una activitat que havia arribat a tenir cinc comerços al barri. “Tots han anat tancant per manca de relleu, segons diuen, però el problema no és tant la falta de vocacions com de rendiment”, subratlla Alfons Cánovas, tercera generació d’un negoci que va començar el seu avi i que va continuar el seu pare, tots dos també Alfonsos.

Exentrenador de waterpolo al Club Natació Atlètic-Barceloneta, Alfons Cánovas està acostumat a mantenir el cap fora de l’aigua i nedar de valent quan cal. Ara fa dotze anys va obrir la botiga a internet, un canal que avui dia proporciona moltes vendes a l’establiment. I ara acaba de crear una línia pròpia de rellotges. “Des de fa cinc anys les grans marques han anat canviant les regles del joc: ara comercialitzen en línia directament una part del seu catàleg i les botigues només podem vendre alguns dels rellotges, els que ells decideixen”, explica el rellotger. Tot fa pensar que és un primer pas i que a mitjà i llarg termini Casio, Lotus, Festina, Viceroy i altres prescindiran del comerç minorista; per això s’ha decidit a crear la seva marca: Cánovas 1929, amb el logo d’un cavallet de mar amb el cap endavant que gairebé es toca la cua formant una C. La primera col·lecció està formada per 350 unitats numerades d’un total de 36 models diferents tant per a home com per a dona. Estan fabricats a la Xina, com també ho fan moltes grans marques, a partir de l’experiència acumulada per la família Cánovas venent i reparant rellotges. El preu oscil·la entre 129 i 149 euros i “ja hi ha models que s’han exhaurit”. Ara el repte és treballar el brànding, indica.

Alfons Cánovas destaca que s’ha aprofitat l’avinentesa per fer un homenatge al fundador, que va morir el 2021 amb 103 anys. La seva trajectòria vital, que es detalla a Memòries des de la Barceloneta (Alrevés, 2015), és la d’un fill de murcians que va començar a aprendre l’ofici de joier i rellotger amb només 12 anys, l’any de l’exposició universal de 1929. Després va muntar un petit negoci amb el que seria el seu cunyat Isidre Gorrea, fins a finalment establir-se en solitari el 1945. En la biografia explica que els seus dos amors de joventut van ser la Quimeta, la seva dona, i el Club Natació Barceloneta (que després es va fusionar amb el Club Atlètic), on va ser jugador de waterpolo, com el seu fill i el seu net, i del qual va ser president. L’hipocamp dels rellotges Cánovas 1929 és una picada d’ullet al logo del club i, per extensió, a tota la Barceloneta.