Enginyeria és femení

Doncs sí, l’enginyeria és un substantiu de gènere femení, però aquí s’acaba tot, o gairebé. Volem dir que, malgrat que en els darrers anys l’augment de noies estudiants dels diferents graus i màsters d’enginyeria ha anat en augment, encara estem molt per dessota de la igualtat que seria desitjable. En vuit anys a Catalunya hem passat del 19% de dones matriculades als estudis de grau d’enginyeria al 22,3%, segons dades del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya. Pel que fa als màsters, les coses han anat una mica millor, però sense assolir ni de bon tros uns bons resultats. Per tant, el conjunt de les xifres continua mostrant-nos una fotografia borrosa i en blanc i negre.

I la gran pregunta és per què passa? Les respostes són múltiples i variades: que si a les nenes els omple més dedicar-se a feines relacionades amb la cura i atenció als altres; que si l’entorn no afavoreix les vocacions; que si ja de petites les nenes no se senten atretes per joguines de trens, cotxes, construccions, etc.; que si les tradicions familiars; que si la manca de referents, que si les enginyeries són molt difícils, que si no hi veuen una vinculació social, etc. Totes raonables, totes lògiques, totes fonamentades, però cap ha de ser definitiva ni suficient per renunciar a incrementar les vocacions femenines en l’enginyeria.

Així doncs, cal fer un esforç de recerca i d’anàlisi per sortir d’aquest cercle viciós. No cal rendir-se a l’evidència i cal avançar en la cerca de propostes innovadores, imaginatives i valentes. L’enginyeria no serà una professió plena fins que no hi hagi igualtat. En les empreses i institucions, cada cop té més valor el treball en equip, les sinergies, la col·laboració... i no hi ha color quan això es pot fer en un entorn on dones i homes estiguin igual de representats. A més, les dones sempre han estat motor de canvi i l’enginyeria, com totes les professions, també ha d’evolucionar i modernitzar-se. D’altra banda, hi ha manca d’enginyers en general i, per tant, com a país ens calen més enginyeres.

Ens consta que el Departament d’Educació està fent accions per potenciar les vocacions femenines en els estudis anomenats STEM, acrònim anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques. Els col·legis professionals d’enginyeries tècniques i de grau, agrupats en l’associació Metgec, que representa 13 entitats i 15.000 professionals, ens hem ofert a col·laborar-hi, ja que, entre més coses, volem augmentar el nombre de col·legiades –val a dir que els percentatges encara són més baixos que els de les estudiants–. Cal tenir en compte que a banda de la importància de tenir més col·legiades, tard o d’hora haurem de complir la futura llei de paritat, actualment encallada al Congrés de Diputats, que demanarà que a les juntes de govern dels col·legis hi hagi com a mínim un 40% de representació femenina. Per tot plegat, el passat 20 de juny vam organitzar l’acte Dona enginyera al CosmoCaixa, un fòrum al voltant d’aquesta problemàtica i que va comptar amb destacades figures femenines de l’àmbit de l’enginyeria, la universitat i el món empresarial, que hi van aportar moltes idees, propostes i reflexions. Qualsevol esforç en aquesta línia val la pena per posar fi a una situació que no afavoreix ningú.