Tribuna
Creixement amb riscos
L’economia global ha mostrat més resiliència de l’esperada després de l’impacte negatiu de l’augment dels preus del petroli, del gas i d’altres matèries primeres provocat per la invasió russa d’Ucraïna. Als països desenvolupats la inflació va arribar al 9,5% en el segon trimestre del 2022, el nivell més elevat de les darreres tres dècades. Això va obligar els bancs centrals a augmentar els tipus d’interès oficials amb rapidesa.L’augment dels tipus d’interès encareix el crèdit i frena l’activitat econòmica. Es va témer que la lluita contra la inflació provoqués no només un alentiment del creixement (un aterratge suau) sinó també una recessió econòmica (un aterratge brusc). Fins i tot hi havia el temor de repetir l’escenari de la dècada del anys setanta del segle XX, quan l’augment dels preus del petroli va provocar no tan sols una recessió, sinó que l’intent de recuperar l’activitat amb polítiques fiscals i monetàries expansives va portar a l’aparició d’una espiral d’augments de preus i salaris que va situar la inflació per sobre del 15-20%. Un escenari anomenat estagflació on coexisteixen taxes d’inflació elevades amb una llarga recessió econòmica. Afortunadament, ni l’estagflació ni l’aterratge brusc s’han fet realitat i l’economia global tan sols ha alentit el creixement. L’augment dels preus del petroli no ha estat tan llarg en el temps com el dels anys setanta. I el decidit augment dels tipus d’interès per part dels bancs centrals ha fet possible que la inflació es controlés amb rapidesa. Algunes economies europees més properes al conflicte i fortament dependents del gas rus van experimentar algun trimestre de creixement negatiu l’any passat: Alemanya, Suècia i algunes economies de l’est. Però es troben ja en xifres positives.
Segons la darrera predicció del FMI, aquest any 2024 l’economia global creixerà un 3,2%. Les economies desenvolupades ho faran per terme mitjà un 1,7%. La zona euro ho farà bastant per sota d’aquesta mitjana, un 0,8%. I algunes de les economies més importants de la zona creixeran per sota d’aquesta xifra, Alemanya només un 0,3%, i França i Itàlia, un 0,7%. Però els Estats Units creixeran amb força, un 2,7%. I les economies emergents també mostraran un creixement robust, un 4,2%
A curt termini hi ha diversos riscos que podrien empitjorar les xifres. Els conflictes geoestratègics podrien fer augmentar el preu del petroli i del gas. La inflació podria tornar a pujar i els bancs centrals es veurien obligats a augmentar addicionalment els tipus d’interès, amb la qual cosa tornaria a aparèixer la possibilitat d’una recessió. A més, una altra pujada dels tipus d’interès podria portar problemes als mercats financers, que fins ara s’han pogut evitar, amb l’excepció localitzada de les crisis bancàries als Estats Units i Suïssa del març del 2023. A escala global, el sector immobiliari comercial, el de les oficines, es troba en dificultats: els preus han baixat un 12% en un any. L’augment dels tipus interès podria provocar dificultats a les empreses promotores d’aquest sector i els impagaments d’aquestes, generar dificultats en les entitats financeres. En termes generals, els bancs es troben preparats per absorbir aquestes pèrdues, però hi ha països on el crèdit bancari està molt concentrat en aquest sector immobiliari comercial. A Corea del Sud o Malàisia supera el 20% del total de crèdit i als Estats Units s’apropa a aquesta xifra. Aquí es podrien generar tensions.
Un canvi brusc en l’evolució de la inflació podria també modificar l’actual optimisme existent en els mercats financers. En molts països, els índexs de borsa es troben en màxims històrics o molt a prop. Un augment de l’aversió al risc provocaria baixades sobtades dels índexs que afectarien negativament la confiança de famílies i empreses i s’enduririen les condicions de finançament. A més, els capitals podrien fugir cap a destins considerats segurs. Les economies emergents i d’ingressos baixos amb necessitat de finançament extern es trobarien en dificultats, haurien de pagar més pel seu deute i reduir els seus dèficits públics: se’n ressentirien les xifres de creixement, l’ocupació i la renda disponible de la població. Apareixeria, una altra vegada, la possibilitat d’una recessió econòmica global.
Un altre factor a tenir en compte és la creixent fragmentació de l’economia global. La seva intensificació podria dificultar els fluxos internacionals de capitals i la inversió directa a l’exterior. Dificultaria l’extensió i adopció de noves tecnologies i perjudicaria el comerç internacional de mercaderies. Finalment, suposaria una pèrdua de producció global i faria augmentar la volatilitat del preu de les matèries primeres. El fantasma de la recessió sembla haver desaparegut de les prediccions econòmiques. Però les incerteses són d’una magnitud suficient per no descartar, en un futur proper, la reaparició dels temors de fa dos anys.