Expulsem la monarquia

Aquest dimecres a les sis de la tarda, per poc que puguis, fes per un a Lloret (Selva), a dir-li al Borbó que foti el camp. Mentre mirem com embastem i recosim els estrips que ens han fet, les esparracades que ens hem provocat, les costures que ens han petat i els voravius que s’han esfilagarsat, és convenient que testem la capacitat de mobilització unitària. Si volen, revisin Thelma i Louise (Ridley Scott, 1991). Estem com elles a l’escena final, però hem de canviar la decisió. Ens volen fer creure com a les dues protagonistes que no tenim més sortida, que només Hal Slocombe (Harvey Keitel) ens veu una oportunitat. Ens encerclen al penya-segat perquè creiem que el sistema se’ns menjarà i que el camí és besar-nos, donar-nos la mà, gas a fons i precipici. Diu Thelma (Geena Davis): “Escolta, Louise (Susan Sarandon), no ens deixem agafar.” Louise, al volant, pregunta estranyada: “Què vols dir amb això?” Thelma no dubta: “Continuem endavant.” Louise, acostumada a haver d’estirar, s’estranya: “Però què dius?” I Thelma hi insisteix. “Anem-hi.” I s’encreuen les darreres paraules. “N’estàs segura?” “Sí, sí...” Un petó, les mans i gas a fons. Volen sobre el canyó per a desesperació de Hal Slocombe, que els corre al darrere i les crida inútilment. No podem ser Thelma i Louise. Girem el volant i dirigim-nos cap a ells. Tornem a la mobilització unitària i als objectius compartits. Dimecres. Lloret. A les sis. Expulsem la monarquia!