Ara anirà de badades?

En aquell moment ja vaig trobar molt i molt estrany que un estornell com Xavier Melero tingués una badada com la que va tenir en el cas d’Artur Mas a Europa. Com que tots els que ho havien de beneir (fins i tot l’advocat i el mateix client) ho han beneït com un error, jo també ho vaig beneir. Per estrany que fos. La badada ara no és la d’un estornell. Ara qui ha badat ha estat una garsa com Manuel García-Castellón, i resulta encara més estranya que la de Xavier Melero. Hem de suposar que ara anirà de badades, això? Hem inaugurat un nou gènere jurídic-mediàtic-polític? Serà un gènere que reservarem per a la vida i mort del procés independentista? O serà un gènere que fluirà aquí i allà com una tàctica més per posar fi a estratègies fallides que incomoden? O simplement és que som humans i hem de creure que l’error també és possible en ocellots que habitualment s’hi fixen prou, com l’estornell i la garsa? O és justament tot el contrari? És possible que al darrere de la badada del jutge hi hagi una acció deliberada de falsa bandera? De la mateixa manera que enganxes cartells contra els teus, no pots cometre errors molt idiotes, deliberats i estratègics? No deu ser que ara que ja han fet tot el mal i que entraven en un carreró sense sortida, pretenen jugar sempre més a l’ombra de la sospita? Que si no es va acabar d’investigar mai... Que si es va tancar per un error de forma... Que si ves a saber què i qui el va provocar...