Esperant els bàrbars

El minis­tre de Defensa ale­many, Boris Pis­to­rius, va dir fa poc: “Hem d’estar pre­pa­rats per a la guerra l’any 2029.” Aquesta afir­mació s’afe­geix a les decla­ra­ci­ons simi­lars d’altres polítics euro­peus tot exhor­tant els governs a rear­mar-se i inver­tir més en defensa. Aques­tes parau­les em recor­den el lli­bre Espe­rant els bàrbars, una novel·la de l’escrip­tor sud-africà John M. Coet­zee, que va aga­far el títol d’un poema de Kava­fis. L’acció trans­corre en una ciu­tat fron­te­rera d’un país i en una època inde­ter­mi­nada a la qual arriba l’exèrcit coman­dat per un sàdic ofi­cial que posa la por al cos a la població tot fent-li creure que hi ha una amenaça a l’altra banda de la fron­tera. La situ­ació com­porta una política mili­ta­rista i repres­siva, jus­ti­fi­cada per aquesta supo­sada amenaça.

Tot ple­gat ve de la ter­ri­ble guerra a Ucraïna, com tots vostès saben. L’his­to­ri­a­dor isra­elià Yuval Noah Harari, autor de Sapi­ens i Homo Deus, va escriure que Europa ja havia superat l’època en què un país temia ser envaït pel seu veí. Fins la dècada pas­sada tot­hom creia el mateix, però va resul­tar no ser cert, com el mateix Harari ha expo­sat en un arti­cle recent a The Eco­no­mist. La guerra ini­ci­ada fa dos anys i mig, con­ti­nu­ació de les hos­ti­li­tats ini­ci­a­des el 2014 per part de Rússia, va aga­far tot­hom per sor­presa. La línia del front a hores d’ara està estan­cada, i recorda les trin­xe­res de la Pri­mera Guerra Mun­dial, quan moure un metre la línia supo­sava un esforç enorme i una pèrdua de vides huma­nes inde­cent. Mal­grat l’ajuda cons­tant dels països occi­den­tals a Ucraïna, aquest país no està gua­nyant, i la situ­ació no pot durar eter­na­ment pel seu alt cos econòmic i humà. Sem­bla que Occi­dent està assu­mint que Rússia gua­nyarà. Però què vol dir això? Dei­xarà Ucraïna com un país sense sor­tida al mar, reduït a l’esquerra del riu Dniéper? Què farà després, s’atu­rarà? S’anne­xi­o­narà la Transnístria tot vio­lant la sobi­ra­nia mol­dava? Con­so­li­darà el seu domini sobre Ossètia i Abkhàzia? Ata­carà Estònia?

Ara mateix tot això són espe­cu­la­ci­ons i és difícil vati­ci­nar res. Ata­car l’OTAN per part de Putin podria supo­sar l’inici de la Ter­cera Guerra Mun­dial, que alguns ja estan anun­ci­ant. De moment tot sem­bla indi­car que estem en una segona guerra freda, començada fa uns 20 anys, quan les posi­ci­ons entre els Estats Units i Rússia van pren­dre camins diver­gents, després d’un període d’incer­tesa que va haver-hi des de la cai­guda del comu­nisme.

Si la segona guerra freda és com la pri­mera, segu­ra­ment es com­plirà el vati­cini de George Orwell a 1984, quan expli­cava un món amb potències enfron­ta­des entre elles però amb con­flic­tes només de caràcter regi­o­nal, mai una guerra directa entre països pode­ro­sos. Orwell ja va pre­dir com fun­ci­o­na­ria la guerra freda, i pot ser que el model es repe­teixi ara. Com a la novel·la de Coet­zee, occi­dent ja té els seus bàrbars, els rus­sos, i amb aquesta excusa ens faran com­bre­gar amb rodes de molí durant una tem­po­rada inver­tint for­tu­nes en armes. També ens ven­dran pos­si­bles casos d’influència russa en la política euro­pea com el ridícul cas de la trama russa del procés (que a més a més por­tava el nom d’una bata­lla de la División Azul) o casos en altres països que sem­blen trets d’una pel·lícula d’espies de sèrie B.

Per cert, a la novel·la de Coet­zee els bàrbars no apa­rei­xen mai, i el poema de Kava­fis acaba igual que la novel·la: “S’ha fet de nit i els bàrbars no han vin­gut / i uns homes arri­bats de la fron­tera / han dit que de bàrbars no se’n veuen enlloc” (la tra­ducció del grec modern és de Car­les Riba).