El Raval són dàtils

Hi ha dues maneres d’endinsar-se pels carrers del barri del Raval. Es pot adoptar una actitud mescla de la por de l’ignorant, el temor del curt de mires i l’arrogància del superb, o s’hi pot anar amb l’ànim despert del descobridor d’altres mons i altres cultures, disposat a flairar, transpirar, mirar, aprendre i també gaudir. Trepitjar el Raval és fer un viatge amb retorn, perquè sortir-ne és tan fàcil com entrar-hi; i com que és tan fàcil, el millor és tornar-hi tant com faci falta fins aprendre de què es tracta aquest calidoscopi de cultures que conviuen en poc més d’un quilòmetre quadrat.

El Raval també és feina, arremangar-s’hi, i el que no s’hi val és anar-hi només una vegada amb la idea que es visita un “femer multicultural” (Vox dixit) i sortir-ne escandalitzat perquè aquells que viuen en aquesta suposada muntanya de merda t’han fet fora de casa seva perquè s’han sentit legítimament ofesos per l’insult. No s’hi val escandalitzar-se, denunciar aquells a qui abans s’ha faltat greument al respecte, no s’hi val tirar primer la pedra i després córrer al jutge a dir que t’han rebut amb una pluja d’ous i lleixiu que t’han fet malbé la roba (Ignacio Garriga dixit ahir).

El Raval més combatiu, personalitzat en sis homes i dues dones, seu des d’ahir al banc dels acusats de la secció 7a de l’Audiència de Barcelona perquè l’ofensa que Garriga diu haver patit en la seva visita al barri, el setembre del 2020, té consideració de delicte per part de la fiscalia i el mateix partit ultra, que una vegada més ha trobat acollida en la justícia per fer la seva propaganda.

El Raval és el món tal com és; divers, enriquidor, transhumant, excitant, també conflictiu, perquè la vida és conflicte. La justícia és, massa sovint, el món al revés on, per exemple, els que lluiten cada dia per fer un Raval millor han d’afrontar fins a 6 anys de presó –petició de Vox– per haver plantat cara a aquells que els volen estigmatitzar el barri. Per denunciar-ho, ahir els vuit acusats no van començar el judici a l’Audiència sinó al cor mateix del Raval, en una trobada a les 8.30 h davant del Gat del Botero, per iniciar una manifestació fins a Arc de Triomf que va ser com una sorollosa cercavila matinera d’inici de festa major, una festa més aviat trista a la qual a ningú agrada anar: “No fa gràcia que demanin per a tu sis anys de presó”, deia un dels acusats de camí al Palau de Justícia.

En el combat jurídic per la defensa dels activistes del Raval, hi ha un lletrat i tres lletrades. L’advocat, Carlos Hurtado, va demanar sense èxit que el cas quedés arxivat en considerar que entra dins dels supòsits de la llei d’amnistia. Una de les advocades, Laia Serra, va sol·licitar la nul·litat d’uns informes policials sobre la identitat dels acusats, informes d’intel·ligència que la lletrada va qualificar de “fitxes polítiques”, pràctica que hauria d’ofendre una justícia d’un estat que en ple segle XXI es reivindica com a democràtic.

Sabedora que el judici aniria per llarg, Laia Serra va acudir a l’Audiència amb una petita carmanyola plena de dàtils, aliment energètic com pocs, amb què es va avituallar com ho faria un fondista en plena cursa. Per cert, els millors dàtils de Barcelona es poden comprar al Raval en les moltes botigues d’aquest aparador de la multiculturalitat. Només cal anar-hi, comprar-los, gaudir-los i, després, tornar-hi a anar.