De reüll
Maquiavels a dojo
“El fi no justifica els mitjans” és una expressió que es fa servir per rebutjar la idea que qualsevol acció és acceptable si el resultat final és desitjable. Aquesta darrera idea, de fet, és proclamada pel pensament de Nicolau Maquiavel, especialment associat a la seva obra El príncep, en què es percep una interpretació més pragmàtica i, de vegades, amoral del poder polític, sovint resumida en la seva frase “el fi justifica els mitjans”. Tanmateix, la frase “el fi no justifica els mitjans” no s’atribueix a un únic autor concret. Es tracta més aviat d’una postura ètica i filosòfica que ha estat defensada per diversos pensadors i filòsofs al llarg del temps. Immanuel Kant, per exemple, va defensar que les accions han de ser moralment correctes en si mateixes i no només justificades pels seus resultats, una idea que es pot veure com una oposició directa a la màxima maquiavèl·lica. Així, doncs, “el fi no justifica els mitjans” representa una perspectiva ètica compartida per molts que s’oposen a l’utilitarisme extrem i defensen la importància de la moralitat en els mitjans tant com en els fins. I dic això perquè la frase se’m repeteix fins a la nàusea cada vegada que el govern israelià ataca Gaza i ho justifica amb la recerca d’un terrorista de Hamas malgrat que en el camí hi deixi centenars de morts. Amorals!