Els plans

Trobo molt encertada la campanya del Departament de Cultura per incentivar la lectura. De fet, un dels elogis que se li poden fer és que no aposta pels tòpics que acompanyen sovint aquesta activitat intel·lectual: la lectura et canvia la vida, la lectura et fa més feliç, la lectura t’obre a mons nous, llegir t’eleva. Potser sí que és veritat, tot això, però és tan vague, tan eteri, tan tòpic, que no crec que serveixi gaire com a incentiu. Un dels encerts de “Llegir, al centre dels teus plans” (el lema de la campanya, emmarcada en el Pla Nacional del Llibre i la Cultura) és que no pressuposa cap efecte benefactor singular. Simplement és una proposta de mínims. Si tens plans, fes que hi hagi un lloc també per a la lectura. A més, hi ha un ús de la coma com a marca de l’elisió que em sembla del tot fascinant i molt genuí. L’eslògan hauria de dir: “Posa llegir al centre dels teus plans”, però evitem el “posar” (i, al mateix temps, l’imperatiu) per donar més relleu al “llegir”, que s’entén més com un suggeriment que no pas com una ordre. Els plans, segons la campanya, són “platja i sol”, “autobús i viatge”, “passeig i benestar”, “terrassa i diumenge” o “sofà i manta”. És a dir, perspectives més aviat discretes que ens aboquen a un gaudi més aviat casolà i reposat. Plans d’estar per casa. Entremig, la lectura, simbolitzada per un pictograma que se situa justament entre les dues variables del plaer domèstic. No calia, segur, anar més enllà i prometre paradisos terrenals, transformacions màgiques, experiències supremes. Només pensar en un llibre i pensar que el llibre pot entrar en els teus plans.

Com ara ho devien pensar els usuaris de la biblioplatja de la Biblioteca Comarcal de Blanes. Arran d’aigua, anaven a buscar lectures per posar-les al mig. Fins que el 14 de juliol a la nit uns vàndals van destrossar la caseta de fusta. A prop, tota una gentada celebrava el triomf d’un equip espanyol de futbol.